Editorial EDITORIAL ANAGRAMA
Castellà
160 pàgines
12 €
La derrota feta literatura
Sinopsis
Diuen que en la literatura que poua de la memòria social i política, no hi ha major mèrit que fer reviure al lector l’ambient del moment. Si és així, Los girasoles ciegos és, probablement, un dels millors reculls de contes –sinó el millor- que hom pot llegir actualment sobre la derrota de 1939. Sobre la derrota militar, sí; però sobretot sobre la derrota social, humana, que suposà la victòria d’aquell aliat del nazifeixisme que alguns s’entesten a endolcir: el vil franquisme.Poques obres m’han emocionat fins a l’extrem que ho ha aconseguit la d’Alberto Méndez. Quatre històries senzilles, entrellaçades gràcies a la continuïtat que l’autor vol donar al text; quatre píndoles d’un llenguatge directe, tallant, sense subterfugis, tot i els quatre estils diferenciats, adaptats a cadascun dels narradors. Los girasoles ciegos ha aconseguit el mateix que en el seu dia va aconseguir l’historiador britànic Michael Richards amb Tiempo de Silencio. Si Richards va endinsar-se en l’abisme que fou la repressió franquista amb les eines de l’historiador, i mostrant allò que va restar soterrat durant anys i panys (i que alguns encara voldrien soterrat), Méndez fa el mateix des de la perspectiva del literat. Dues tasques complementàries, en aquest cas, la del científic social i la de l’escriptor. Val a dir que en tots dos casos el lector ha de tenir estómac: les històries són crues, extremadament crues, de digestió pesada si volen. I no deixen indiferent. Precisament aquesta presa de posició, aquesta impossibilitat de romandre indiferent, pot fer que algú acusi l’obra de militant. Però, en aquests casos, ens hem de remetre a la cèlebre frase de l’expresident Pujol: “Sí. I què?”.
JOAN MANUEL MALLOFRÉ ANGUERA | 09/02/2008
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara!
