Katàlepsis

Com a preàmbul, l’autora cita E. A. Poe i la seva obra L’enterrament prematur: «Es pot afirmar amb certesa que cap fet és tan propici per causar el grau màxim d’aflicció física i mental com l’enterrament previ a la mort.» I és que Katàlepsis parla d’això, de la catalèpsia, una malaltia que provoca rigidesa muscular i incapacitat de moviment, de manera que pot semblar que qui en té un atac és mort.

L’Eric sap que té catalèpsia i des de la inconsciència en fa ús per «muntar numerets». En Gerard l’ajuda, però cada vegada hi és més reticent, ja que veu que és un joc perillós i que l’Eric arrisca massa. Un dia, la situació es complica fins a límits insospitats. Aquí comença un veritable thriller d’acció trepidant, amb més versemblança de la que, d’entrada, sembla que el tema permet, però l’autora se’n surt bé. Es nota que coneix el tarannà i el llenguatge dels adolescents. I, a més, mira de deixar tots els caps lligats.

I si començàvem dient que, en principi, parlem d’una novel•la juvenil és perquè està situada en un context d’institut, i de relacions entre joves. Si es prescindeix de context, de l’editorial que la publica i del premi rebut, és apta per a tots els públics a partir de la franja juvenil.