Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació

Fins ara, ho havia fet amb obres tan destacades com Sputnik o bé El senyor Silvestre. Gideon Samson és un escriptor que, amb poc més de trenta anys, ha guanyat alguns premis importants a Holanda, i aquesta obra és la història d'una obsessió, d'un suplici que turmenta en Gied, protagonista i narrador: la classe de natació a la qual ha d'acudir cada dijous. Només hi ha una cosa que l'ajuda a abordar-ho: veure, des de la finestra de l'autobús que el porta a la piscina, un home que dóna menjar als coloms en una plaça.

Com en qualsevol obsessió, tots els seus pensaments i disquisicions es concentren en la classe de natació, i de tot el que gira al voltant d'aquesta activitat, el lector ho acaba sabent tot (nom de companys, de monitors, nivells, trucs...). Com a resultat, la primera mitja part del llibre esdevé lenta, perquè les descripcions des del jo són abundants, minucioses, obsessives. Hi ha un punt, però, en el qual el protagonista fa un pas per conèixer el seu protector, l'home dels coloms, i la història en la segona part fa un tomb. Aquest fil l'allunya subtilment de l'obsessió i el porta cap a altres viaranys sorprenents que treuen importància al tema, oxigenen la seva dèria i l'observen des d'un punt de vista allunyat. I el lector ho agraeix. Això porta cap a un desenllaç original que deixa bon regust de boca, després d'estar cargolat en el remolí d'un veritable suplici.

Una novel·la molt ben escrita, versemblant en els fets i creïble en la veu del protagonista, que, especialment en la primera part, posarà a prova els lectors.