Horaci l'inuit. Petonets

L’editorial Base presenta una línia de publicacions dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil basada en el predomini de la visualitat, a partir d’unes il·lustracions que esquitxen vibrants estímuls cap als ulls, i d'una presentació ferma amb un format quadrat o horitzontal de tapa dura. Horaci l’inuit. Petonets no podia ser diferent, i compleix exactament aquests paràmetres.

En aquest cas, la sèrie d’animació emesa dins la graella del Club Super3 és la font directa d’aquesta obra, que es trasllada al paper com si fossin captures de pantalla, en un exemple més de la narrativa transmèdia. L’inuit anomenat Horaci i la seva relació amb l’entorn, tant el natural com el social, és l’eix de la trama. Ell no es conforma amb l’observació o la imitació de patrons, sinó que vol arribar al fons de la qüestió, vol saber quin és l’origen veritable dels petons i quin és el protocol cultural que s’ha de seguir per fer-los. La investigació porta a la reflexió, i aquesta, a la moral: el camí ja és previsible.

Aquesta és la primera entrega d’una col·lecció que s’engruixirà, d’aquí a poc, amb un altre títol: Horaci l’inuit. L’origen de l’espagueti. Si de ben segur el públic infantil, que ja gaudeix de les històries de les terres del nord a la pantalla, voldrà tenir un exemplar per remenar i consultar infatigablement, de cara a properes entregues m’atreviria a fer un suggeriment: caldria esmerçar-se en la maquetació del text a les pàgines, que sovint queda arraconat i mal col·locat, i provar de canviar l’angulosa lletra de pal per la lligada.