La veritable història del llop

Efectivament, el llop de relats com ara La Caputxeta, Els tres porquets o En Pere i el llop, entre d’altres, pren la paraula per exposar la seva versió de les històries. Com cal esperar, la nova perspectiva fa trontollar conceptes impresos en l’imaginari col·lectiu i, en essència, és la mateixa naturalesa d’aquest mític antagonista la que es mostra sota una llum renovada. D’aquesta manera, l'aparició en l'escena dels diferents relats no respon a cap instint malèvol, sinó que està regida per accions d’allò més benintencionades. 

Però el que realment fa que l’obra esdevingui estimulant és el joc d’intertextualitat, que porta el lector cap a un terreny on el límit entre realitat i ficció es difumina, on diferents capes del món imaginari se superposen al real. Aquest exercici narratiu està portat amb naturalitat i, tot i que el text està ple de referències culturals i literàries, en cap moment resulta pretensiós. Lluny d’això, aquesta opció, juntament amb el recurs autoreferencial, amb el personatge de l’escriptora que parla sobre l’elaboració del llibre, amplia els registres de lectura.