Bestiari salvatge d'estar per casa

Si no fos... que bé cal exposar les raons que motiven tal entusiasme. Es tracta de la primera mostra del talent de Sebastià Serra com a escriptor (que té talent per il·lustrar és cosa sabuda i notòria). I en aquest cas opta per la poesia, oferint-nos un bestiari fet de quartets (estrofes de quatre versos) que brillen pel seu ritme, fluïdesa, ús del doble sentit o de la frase feta i humor irònic.

Però amb això no n’hi ha prou, encara! Cadascuna d’aquestes estrofes està íntimament relacionada amb allò que la imatge ens mostra, i, per si fos poc, cadascuna d’aquestes imatges ens remet més ençà o més enllà del llibre a una altra imatge on surt algun dels protagonistes del bestiari (o un secundari aquí, i protagonista allà), com en un joc de capses xineses. Així, la insignificant marieta que apareix a la primera plana tindrà molt protagonisme a la segona i en veurem la fi a la darrera. O la gallina que treu la cresta per l’angle inferior dret aquí mereixerà una estrofa a la tercera plana i farà el xafarder a la quarta.

Estem habituats que les il·lustracions d’un poemari siguin, habitualment, imatges soltes, aïllades, sense relació entre una i altra, sense més nexe d’unió que el de sortir d’una mateixa mà i obtenir així una coherència estilística decorativa. La gràcia i el mèrit d’aquest bestiari rau en el fet que estrofa i imatge no van cadascuna pel seu cantó, sinó que estan relligades entre si de manera indissoluble, tant en la doble plana com en la concatenació d’aquestes.

El llibre esdevé així un àlbum amb tots els ets i uts, que obliga el lector a llegir i apreciar, d’entrada, què diu el text per copsar-ne la musicalitat, el doble sentit i la seva relació intertextual amb frases fetes o costums i cançons tradicionals, però també li cal remetre’s ineludiblement a la il·lustració, exigint-li mirar i remirar la imatge de cadascuna de les dobles planes i anar endavant i endarrere d’un bestiari protagonitzat per les humils bestioles de cada dia (aranyes, marietes, gats, gossos, mosquits, hàmsters...), de manera que l’estona de lectura i relectura (del text i de la imatge) es multiplica exponencialment. Bravo!