Ningú com jo

Dins la LIJ es planteja sovint el tema de la diferència en clau integradora i positiva. Però què passa quan la diferència és intencionadament marcada pel mateix protagonista? Aquest llibre és un al·legat molt punyent sobre el constant creixement de l’ego d’un tirà que, des del no res, anirà inflant la seva personalitat i el seu poder fins a esdevenir aparentment intocable, en detriment dels seus súbdits, de la seva cultura i del seu poble.

Ignacio Chao mena amb mà de mestre el crescendo de la supèrbia del tirà, amb frases molt concises i amb unes el·lipsis molt ben mesurades, de manera que allò que desvetllaria la nostra empatia al principi esdevingui repulsiu al final. Així aconsegueix que l’autobiografia d’aquest tirà sigui universal, tant avui com ahir, tant aquí com a l’Afganistan. Perquè Déu n’hi do de les dictadures que hi ha hagut, hi ha o hi haurà si no badem en aquest món!

Independentment d’allò que succeeix dins la història universal amb majúscula, o de la simple història argumental d’aquest àlbum concret, val la pena observar la tasca de la il·lustradora i la seva habilitat no solament tècnica (que és molta), sinó l’exercida, sobretot, en l’elecció del càsting de personatges secundaris i dels fons de la doble pàgina. Des dels espais oberts i en picat de la primera doble plana fins al mur en contrapicat de la darrera, passant per uns interiors exuberants i uns jocs lumínics impecables, o des dels ratolins i la banyera de la portadella, fins als micos de la biblioteca o els voltors a contrallum d’un núvol que esbossa la silueta porcina, tot hi és i ens apareix ple de significació simbòlica, i això contribueix en gran manera a fer que la lectura d’aquesta obra sigui entenedora des d'edats ben primerenques fins a les més madures.