Agafeu-me a mi

Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic.

Un d’aquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia se’l van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se l’enduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran».

Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha viscut a Albons, els Estats Units, l’Índia, Oaxaca o el Districte Federal, Mèxic, país que des de fa molts anys considera casa seva. És novel·lista, i també edita antologies, investiga, es dedica al periodisme i escriu assaig i obres per a infants i joves. La seva obra, traduïda a diversos idiomes, ha rebut premis prestigiosos, i s’ha adaptat al cinema, a la dansa i al teatre. Ha publicat, entre molts altres, Qui vam ser, La família del meu pare, Tres històries europees i La ràbia.

Col·labora en diversos mitjans informatius crítics i de renom de diferents països, i li interessen molt la fotografia i el teatre. Dona un 30 % de la seva feina i del seu temps a la creació, la investigació i el manteniment de projectes d’art i pau. Ha parlat de la feina i de la seva manera d’entendre-la a Harvard, la UNAM, Columbia University, Saint Andrews University, la Unesco, Amnistia Internacional, l’Auditori de les Mares de Plaza de Mayo, el CCCB i el Palau de la Moneda a Santiago de Xile, entre d’altres. Ha estat, i és, consellera de projectes de pau per a diverses institucions i col·lectius de tot el món.

Podeu veure la seva feina a campuslolita.com