HAIKUS i altres poemes

“todo libro de poemas es, en el fondo, un diario...” −escriu Octavio Paz, tot referint-se a Camins d’Oku de Matsuo Basho, el frare caminant sintetitzador del haiku com a forma poètica. Aquest meu llibre d’ara ho és també, en el fons: un recull d’instants consagrats en un dietari, l’exteriorització escrita d’un estat d’esperit, la captura i fixació d’allò que J.V. Foix en diu (en lletra a Salvat-Papasseit) “el pas de l’instant amb fulgors d’eternitat”.

Tot és U i divers alhora. Un meu petit món hi és aquí també encapsulat en les comptades síl·labes de cada instantània. Aquests sons d’una veu interior sintetitzen vivències d’un present que té unes arrels molt fondes. Sense moure’m gaire de lloc, posant-hi atenció, tots els reclams em són a la vora. En diferents estacions de l’any, en diferents condicions meteorològiques, en diferents hores, tot m’hi apareix interrelacionat, en una impermanència viscuda a consciència plena.