Narrativa castellà

El Fanal hialino

Andrés Trapiello

Un llibre que ens parla d’un costat de la vida i tal com se’ns queda gravada a la memòria i, d’altra, en el seu etern fluir, tal i com la sentim. Aquesta és l’onzena part de la seva obra “Salón de pasos perdidos”.

Portada del llibre El Fanal hialino

Sinopsis

L’autor voldria que aquest llibres portessin el títol general de “Salón de Pasos Perdidos”. Llibres en els quals seria absurd quedar-se, però sense els quals no podríem arribar a aquells altres llocs on ens espera el miratge què hem trobat alguna cosa. A aquest miratge li diem novel.la, i a aquest alguna cosa li diem vida.


“En las viejas casas había siempre un Salón Chino, un Salón Pompeyano, un Salón de Baile, otro de Retratos, cada uno empapelado o pintado de un color, con unos muebles apropiados y decoración idónea... En estos palacios españoles, un tanto vetustos y destartalados, había también un salón que llamaban de Pasos Perdidos. La casa que no lo tenía no era una buena casa. Era el salón donde nadie se detenía, pero por donde se pasaba siempre que se quería ir a alguno de los otros”.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local