Tinc tota la percepció que -als pobres mortals- ben poc ens ha protegit
L'endemà de Tots Sants, l'església catòlica celebra la diada dels fidels difunts. En aquesta temàtica, mai no he amagat que -de ben petit- se’m va presentar com quelcom tètric, embolcallat per por i pànic
De bona gana, m’agradaria fer un experiment. Sobretot entre el jovent actual
Trio exemples concrets on poder aplicar perfectament aquesta fórmula. Avui, però, em cenyiré en dos camps prou distants, l'un de l'altre: el món polític i l'entrellat futboler
Enyoro un sistema similar pel que fa al nostre país. Tant a nivell estatal com català
L'avenç de les noves tecnologies provoquen que cada dia que passa siguin més els irreflexius, els irresponsables i els qui mantenen que no val la pena esforçar-se per res
Els gols per l’escaire no tan sols els fa en Messi. Metafòricament parlant, crec que el PP d’en Feijóo -que tampoc no em fa el pes- n’hi acaba de colar un de molt gros al PSOE d’en Sánchez
Tinc la impressió que l'home actual és dropo
Gairebé sense adonar-nos-en, ja som a la tardor. Avui, tanquem el 9è. mes de l'any. Les orenetes han marxat fa dies, però la calor encara no fa per cardar el camp.
Quan tot és corromput, embolicat, confús i ple d’irregularitats cal tibar de la catifa
Amb la fórmula de les "portes giratòries", una trepa d'endollats engreixen el seu sarró (Borrell, Roca Junyent, Acebes, Felipe González, Solbes, Aznar, Montilla “and so on"). Vergonyant! En terminologia actual, és "heavy"
Deia Aristòtil que, entre l’optimisme i el pessimisme, la virtut és al mig. De raó, no li'n faltava
Mai les administracions del país no havien estat tan endeutades com ara: 1.475 bilions d'euros (amb xifres publicades del Banc d’Espanya). El tema és gravíssim
Al llarg de la història, l'educació ha estat valor cabdal, per damunt de cap altra tesi. Essent així, va prou bé que el conseller faci una crida a la desesperada, per a obtenir acord amb els sindicats, abans de setembre
Tot plegat em fa pensar que som un país de riure
Un agafa qualsevol diari i pretén “informar-se” sobre política -de fa uns vuit anys, aproximadament- i al·lucina. El naixement de forces anomenades “populistes” ha comportat l'esclat d’un autèntic “campi qui pugui”…
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local