Deure i no pagar és tan antic com pixar

Més, quan el BCE aplica polítiques d’enduriment als seus socis. Just quan vivim un repunt immens de la inflació i els tipus d'interès pugen. Un 116’8% del PIB que hauria de fer posar les mans al cap la cúpula econòmica del govern!. 

En aquesta conjuntura, el president Sánchez dóna pals de cec. Sóc  del tot contrari a l’impost a la banca. Primer, cal exigir els ajuts del  FROB arran la crisi de 2008 (no retornats). Convé insistir en el fet que freguen la barbaritat de 45.000 milions d'euros. Després, ja  m’explicarà com “controlaran” que les entitats no ho repercuteixin als  clients. Una altra pregunta: quan -i de quina manera- encetaran una forta campanya d'estalvi, apretant el cinturó de la maquinària  funcionarial i burocràtica? Ja n'hi ha prou de demanar esforços i  plantejar retallades al poble…, quan els de dalt malbaraten el diner  de forma escandalosa. Sense anar gaire lluny, va essent hora  d'eliminar tot el parc mòbil de cotxes oficials. Ajustar els sous dels  polítics a xifres coherents i no insultants. Deixant de “provocar” fent  servir -per les vacances i desplaçaments del president- un Falcon. 

Tot plegat no és cap manca de respecte. Tan sols és ficar el dit a la  nafra i dir les coses pel seu nom. Si els cou, que es gratin! Algú ha  de dir-ho… En el benentès, que la tan refregada expressió de “l’estat  del benestar” se'n va a Can Pistraus. Quin import de pensió els quedarà a les noves generacions quan es jubilin? Potser ara entenc la dèria en parlar -una i mil vegades- de la necessitat de contractar plans de pensió personals. Al pas que anem, en un supòsit que aquestes xifres fossin d'una empresa del sector privat, fa molts anys que haurien presentat concurs de creditors. Som en fallida!. 

Fent anar el manubri d’emetre deute públic a tot drap, el globus  rebenta. Qui n’assumirà la responsabilitat? El proper govern que pot ésser d'un altre signe polític?. Auditar/fiscalitzar seriosament els comptes públics és matèria urgent. Recordo com l'anterior govern del PP -presidit per un nefast Mariano Rajoy- “atracà”/buidà el 90% de la guardiola de les pensions:. De màxims de 66.815 milions d’euros (a tancament de l'any 2011), retrocedírem a 8.095, sis anys més tard. On s’és vist aquest desvergonyiment i aquesta flagrant ineptitud?.