En el Centenari del seu naixement
Vaig fer una crida als veïns (i veïnes) del poble, perquè em facilitessin les fotos necessàries per fer la meva tasca de recull d’imatges del passat de Bonastre. No tothom ho va veure clar de bon començament
Ha restat més de 50 anys al Vendrell, fent de rector. Vaig seguir de lluny la seva trajectòria, i em va semblar que, de mica en mica, va anar evolucionant cap a una obertura de pensament i una dedicació més propera a la vida dels vendrellencs
Crec que cal donar crèdit a la Sra. Àngels Vendrell, que –com ens diu– la seva família sempre ha sabut que ja seva besàvia havia estat la dida de Lluís Casals
La vida del gran violoncel·lista Pau Casals és prou coneguda per tothom, però hi ha pocs dels seus admiradors que coneguin la relació que la seva família tingué amb Bonastre
Potser alguns pensaran que ha estat una cerimònia poc digna, irreverent fins i tot. De cap de les maneres. Gens convencional, sens dubte, però plena de transcendència i d’espiritualitat. Sí, no m’equivoco.
Sempre he admirat la impertèrrita confiança de Mn. Dalmau en què arribaríem a bon port. “Això està al caure, Josep”, em deia una vegada i altra davant la meva fe dubtosa
Des del més enllà, he cregut oportú fer-te arribar algunes reflexions que vaig fer el 31 d’agost de 1984 al periòdic Tothom per si et poden ser útils en aquest moment que, com a capdavanter de la vil·la, has de prendre decisions que afecten tota la població
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local