La dida de Lluís Casals era de Roda de Berà

Sempre és d’agrair que els teus escrits siguin llegits amb atenció pels lectors. Per això, celebro haver rebut un aclariment molt important sobre el text publicat darrerament. Me l’ha fet arribar la Sra. Àngels Vendrell Borrut, veïna de Barcelona.

En relació al meu text, on deia jo que, «malgrat haver-me esforçat a identificar la possible dida, no he pogut arribar a cap conclusió fidedigna», ella em diu que de sempre havia sentit dir a casa seva que havia estat una besàvia seva, Francisca Saperas Jané, natural de Roda de Berà, la que havia criat a Lluís Casals.

Això confirmaria el relat de la biògrafa Elisa Vives, quan diu que «el petit Lluís [...] l’havien portat a un poble prop del Vendrell perquè el criessin» (p. 98), i que, per tant, no era prou consistent el meu parer: «molt probablement fou bonastrenca la dida escollida», tenint present la relació que més endavant va tenir la família Casals amb aquesta població. A Bonastre, però, ningú m’ho ha confirmat mai, ni tampoc ho afirma Elisa Vives quan parla de l’anada de la família a recollir el seu fill Lluís a casa de la dida: «Carles i Pilar, amb Enric, de pocs mesos, se n'anaren al Vendrell i d’allí estant a casa dels didots, a cercar Lluís. Aquest, que aleshores comptava dos anys i mig i no havia vist els seus pares de temps, ni coneixia aquell germanet, no volia anar-hi i hagué de ser arrencat materialment dels braços de la dida, que també es queda plorant» (p. 13).

Jo havia resseguit, pel tort i pel dret, els llibres parroquials i de Registre Civil de Bonastre, i no vaig trobar cap possible bonastrenca d’aquell període (1890, any del naixement del Lluís) que hagués pogut exercir la funció de dida.

En canvi, sí que, una vegada consultades les partides parroquials d’aquell municipi, he constatat que era factible que ho hagués estat la besàvia de la Sra. Àngels Vendrell, la Francisca Saperas Jané, nascuda a Rodonyà l’any 1846, i casada amb Ramon Biosca Salat, natural de Roda, que havia mort en aquesta població el 22 de desembre de 1904, quinze anys després del naixement del Lluís.

Comprenc que això no és suficient per atorgar-li aquella funció, i que calen proves més irrefutables, però, malauradament, aquestes no les tenim, ja que els llibres que resten als arxius parroquials i civils de Roda, després de la seva destrucció durant la guerra civil, no són precisament els de naixements i d’òbits dels anys que ens interessen (1889-1890), els únics que podrien donar solidesa a la nostra afirmació.

Així, doncs, crec que cal donar crèdit a la Sra. Àngels Vendrell, que –com ens diu– la seva família sempre ha sabut que ja seva besàvia havia estat la dida de Lluís Casals.

A més, ens recorda que la seva àvia Matilde visitava de tant en tant Pau Casals i Lluís a la casa de Sant Salvador.

Per tant, els lligams amb Bonastre de la família Casals foren bastant posteriors, encara que de segur més importants.