Educació en valors

Quan parlem d’educar en valors volem anar molt més enllà de transmetre bones maneres als infants. Cal també i molt important ensenyar-los a distingir les bones actituds i apartar-los de les dolentes en benefici d’educar la seva consciència moral. Cal educar als infants i adolescents per aprendre a donar valor a algunes conductes i comportaments, aquest fet els pot ajudar a una bona convivència amb els altres i sobretot a sentir-se bé. Amb valors com l'amistat, la comprensió, la tolerància, la paciència, la solidaritat i el respecte, podem començar per millorar la seva condició com a ésser humà.

I és cert que avui vivim en una societat canviant que de vegades es mostra sense cap tipus de valors. És per aquest motiu que tenir certs valors personals i fer que aquests formin part de la nostra vida, des de la infantesa, esdevé molt important i necessari.

Pels educadors i educadores socials és fonamental educar en valors en qualsevol etapa de la vida, però és molt especial en la mainada. Els valors ens ajuden a que les persones ens comportem i prenem les decisions adequades sense fer-nos mal a nosaltres mateixos ni a la gent que ens envolta.

Aquesta no és una tasca fàcil ja que no consisteix senzillament en transmetre coneixements teòrics sinó que és una qüestió d'actitud, on ensenyem valors que els infants poden aplicar a casa amb la família i a l'escola. Cal doncs que ens adaptem a cada infant, a les seves necessitats, treballant l'autoestima, l'empatia i la sensibilització vers els problemes dels altres. Aquesta esdevé doncs una bona manera de treballar el respecte pels valors.

I és que també defensem des de l’educació social que el procés educatiu no ha de limitar-se a l’aprenentatge de les dades i a dominar matèries, cal que l’educació vagi molt més enllà. En educar hem d’ensenyar límits, millorar habilitats i capacitats per a la vida, aprendre a identificar i gestionar emocions, treballar les actituds i l’aprenentatge dels valors.

Els adults, i concretament els pares i les mares, som els responsables de transmetre els valors positius als nostres fills. Els valors fan de guia dels nostres comportaments i actes.

Nosaltres som el mirall on reflexem la nostra manera d'interpretar el món, la manera com relacionem la moral, el civisme, milloren la convivència, les relacions i la vida en general.

Valors com la solidaritat, la bondat, l'amistat, el respecte, la tolerància, l'honestedat, la generositat, la cura pel medi ambient, la igualtat són els que aprenem en la nostra infantesa.

Els nens i nenes aprenen a respectar observant als pares, mares i mestres, en el seu respecte als altres i a com són respectats ells i elles. Quan condemnem sense proves, menyspreem sense clemència o ens barallem a crits, també estem educant en valors. Eduquem doncs en valors negatius com l’egoisme, la crueltat, l’odi, la indiferència i la prepotència.

Pensem que quan parlem d’amabilitat, parlem d’afecte i de cortesia, de ser agradable, servicial, afable, és ser atent, brindar atenció i respecte sobretot als menys aptes, desvalguts i necessitats.

Els infants aprenen les normes de comportament social en la mesura que els adults els eduquem i ensenyen a comportar-se. L'amabilitat implica igualtat, la cortesia vers els altres.

Hem d’educar en el respecte a la diversitat, ensenyar que tothom mereix un bon tracte, amb independència del nostre lloc de naixement. També en el respecte a les diferències, a les diverses cultures i races i creences.

Quan parlem d’amor i respecte per la Natura,  aprenem a respectar-la i valorar-la. L'amor per la naturalesa ens duu a actuar en correspondència amb aquests sentiments, per ajudar a la seva cura, atenció i preservació.

Hem de saber que només a partir de xerrades, dinàmiques, tallers i cursets no s’educa en valors. Els valors humans són les característiques o qualitats de la persona, que en condicionen el comportament, la interacció amb altres persones i amb el seu entorn. Responen als ideals, als referents, als principis i marquen les nostres prioritats a la vida.

L'educació en valors requereix la interacció humana, les famílies fan una feina d'educació individual. En el lleure o en l'educació formal, eduquem en grup, s’atenen les peculiaritats individuals de les persones, però en definitiva, estem educant el grup.

Els valors són les regles de conducta i actituds segons les quals ens hem de comportar i que estan d'acord amb allò que considerem correcte. Penseu que quan naixem , els infants no són bons ni dolents, serà amb la intervenció dels progenitors, dels educadors i educadores i dels familiars, que aprendran el que està bé i el que està malament.

La pertinença a un grup dona seguretat a les persones, permet conèixer-se, conèixer, comunicar-se,. També és un element molt important en l'educació en valors la necessitat de pertinença a un grup que fa que individualment ens comportem per integrar-nos, millorant així els nostres valors individuals.

Hom pensa que cal transmetre l’amor incondicional, la necessitat d’estimar els nostres fills  i la confiança, com a base per a l’adolescència i valors com el respecte, la confiança i la generositat.

La paciència, el respecte i la responsabilitat, l’adaptabilitat i l’autoestima, la diversitat, la tolerància i que els conflictes es resolen sempre de manera pacífica.

La integració a la societat consisteix, precisament, en la pertinença a alguns dels grups socials que la componen, l'adolescència esdevé l’etapa de la vida en què el grup assumeix més importància. La socialització de les persones es dóna de manera intensa a l'adolescència, en petites societats, on adquirim i experimentem habilitats que després desenvoluparem en la vida adulta.

Educar en grup un temps pel coneixement dels membres que el componen, establir canals de comunicació, aprendre a conviure, prendre decisions, compartir experiències i desenvolupar interessos comuns.

Per fer educació en valors hem de treballar amb grups, per això es necessita temps, els jocs de grup poden formar part d’un procés d’educació en valors d’un grup però aïllades, no són educació en valors. Han de ser sensibilitzadores, conscienciadores i motivadores, però per poder realitzar una l'educació en valors cal una intervenció continuada en el temps i amb un grup estable.

Cal treballar amb un compromís amb els valors per fer créixer la solidaritat, l’empatia, la  tolerància, la pau, els drets socials. Hem de tenir en consideració que quan escoltem “m’importa” aquesta expressió no és sinònim de jo ho vull tot, ens permet veure un jovent  implicat, amb ganes de fer coses per canviar el món.

Vull compartir amb tots i totes valors com la comunicació, l’amor incondicional quan estimem als nostres fills  i ells i elles se senten estimats.

Autodomini, sabem com controlar les nostres emocions i l’esperit crític. La constància, el perdó i la sinceritat. La reflexió, el compromís, l’alegria, la pau, l’harmonia i sobretot la responsabilitat.

D’altres com la comunicació, el respecte, l’autoestima, l’esperit crític, els límits, l’afecte, la corresponsabilitat, l’empatia, la paciència, la comprensió, el sentit comú, la tendresa, la sinceritat, la tolerància, el treball, el temps, la fermesa. La contenció, la constància, el compromís, l’amor, la lleialtat, la coherència, la pau, la crítica constructiva, l’alegria.

I no oblidem l’ordre, la gratitud, la compassió, la generositat, la voluntat, l’honestedat, la serenitat, la fidelitat, la senzillesa, l’autocontrol, l’amistat, el treball, la justícia, la llibertat, la responsabilitat, la consciència, la confiança, el perdó, el veritat, el diàleg... segur que em podríeu afegir molts més.

En una voluntat de transformar la realitat buscant el bé comú, en comptes del benefici personal, ens aboquem a descobrir les necessitats que viu una part de la població, a fer visibles àmbits sobre els quals cal que prenguem consciència.

Si ensenyem la cultura de l’esforç i situem aquest valor com un dels punts clau de la formació dels nostres infants, aconseguirem que siguin adults més capaços i amb moltes més possibilitats de ser feliços.

“El valor d’un acte realitzat resideix més en l’esforç per dur-lo a terme que en el resultat”. Albert Einstein (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany. Va ser el científic més conegut i dels més importants del segle XX.

Moltes gràcies!

Joan Rodríguez i Serra és educador social.