La punta de l'iceberg de la violència masclista

L’assassinat de la Marta, veïna de Calafell de 44 anys, el novè feminicidi del 2025, entroncat amb una entrevista a la periodista Silvia Intxaurrondo, m’ha fet reflexionar sobre els assassinats masclistes i la violència envers les dones. Per això he volgut escriure aquest article sobre aquesta xacra que pateixen les dones i contra la qual no som capaços de trobar una solució que aturi unes dades que són cada cop més  sagnants.

Primer de tot, vull traslladar el meu condol a la família i amics de la Marta en aquests moments tan difícils que estan vivint, tot i que no hi haurà paraules que puguin apaivagar el dolor que estan patint.

A partir d’aquí, voldria reflexionar sobre un fet que es dona i que remarcava la Silvia Intxaurrondo en una entrevista al programa El Món a RAC1: la necessitat d’anar més enllà de posar una xifra a la llista de feminicidis i un nom quan parlem de violència masclista. L’assassinat de la Marta, a més d’afectar la víctima, també sacseja el seu entorn. El mal que es genera és gairebé extrapolable, en molts casos, a l’entorn més  proper, que veu com la seva mare, filla, germana o millor amiga ha estat víctima d’una tragèdia. Perquè, a vegades, molts moren en vida.

No tinc cap dubte que el patiment d’uns pares que han lluitat per la seva filla no podrà encaixar mai més en una vida sense ella. I què dir d’un fill que no tindrà el suport de la seva mare perquè un desgraciat ha decidit prendre-li la vida?, com encaixar la resta de la vida, com a germà o germana el no poder haver fet res per detenir l’assassinat?, quantes vegades et preguntaràs com amic o amiga del víctima, si hagués pogut fer alguna cossa per aturar la seva mort?. Son moltes les preguntes que sorgeixen perquè son molts els que patiran la resta de la vida la pèrdua.

Jo per la meva banda haig de dir que no tinc una solució que detingui aquesta xacra que afecta tanta gent, però sí que puc dir que cal reflexionar sobre aquesta qüestió per entendre la magnitud de la tragèdia cada vegada que veiem a les noticies que una dona ha sigut assassinada per la seva parella. Aquest any ja portem nou feminicidis, però cal dir que, en realitat, la xifra de persones que ho pateixen és només la punta de l’iceberg. Darrere de cada feminicidi hi ha molta gent afectada que necessita suport i que, en molts casos, patirà tota la vida les conseqüències d’aquest acte de violència.

Pel que fa a les solucions per acabar amb la violència envers les dones, no soc un expert en una matèria tan complexa com per donar una solució adequada, però sí que puc compartir allò que crec que es pot fer. En aquest sentit, sempre he pensat que cal començar a treballar des del sistema educatiu, des d’edats molt primerenques, per formar les generacions futures en el respecte a tothom i construir una societat educada des dels centres de formació, jo penso que és fonamental treballar aquest àmbit per tenir generacions preparades per fer un canvi positiu a la societat. Hem de reforçar aquest aprenentatge a casa, educant els nostres fills a respectar les dones, en comptes de dir només a les nostres filles que vagin amb compte quan surtin al carrer. Cal treballar de forma clara des de les institucions públiques per impulsar un canvi radical i real en el sistema judicial, de manera que no es donin casos on la víctima acabi convertida en la culpable de la violència exercida contra ella. Hi ha massa exemples que demostren que encara estem molt lluny de tenir una justícia adequada.

Pel que fa a la política, estem vivint un moment d’involució absoluta amb l’aparició de l’extrema dreta que encarna VOX, un partit que ja compta amb quotes de poder en diversos espais de representativitat. Allà on pot, aquest partit, amb el suport del PP,  treballa per fer enrere la societat en aquest àmbit, intentant amagar la realitat del que passa amb la violència envers les dones i retallant les partides pressupostàries destinades a la lluita contra la violència masclista, a canvi de l’aprovació de pressupostos. És molt necessari que, davant aquest intent d’involució, estiguem a l’altura de les circumstàncies i treballem plegats per construir una societat més justa i equitativa, que freni aquesta situació injusta i absolutament injustificable en ple segle XXI.

Acabaré recordant-vos, a tots els qui llegiu aquest article, que la violència contra una dona és violència contra tots. És un atac a tota la societat, i no el podem permetre. No podem mirar cap a una altra banda davant el que està passant ni podem pensar que això no va amb nosaltres, no feu un silenci còmplice davant la violència envers les dones, treballem tots junts per construir una societat més justa, més equitativa i on  tothom tingui els mateixos drets.

Antonio Garcia Leal 
President de la Federació Xarxa Vendrellenca