Cambalache

Javier Melero és un reconegut advocat penalista que ha intervingut ens molts dels processos judicials més coneguts dels darrers trenta anys. Una persona de provada eficàcia davant els tribunals que li ha valgut una reconeguda vàlua professional i a qui han requerit dels seus serveis moltes persones vinculades al món polític. Però Melero és més que un advocat en el llibre, és un “personatge” que ens explica la historia del seu temps com a advocat i com a persona amb un pensament lliure i amb un cert punt d’anarquia controlada. Des d’una joventut compaginant el treball a la Banca Catalana de Pujol, estudiant primer historia i després dret però també amb moltes ganes de festa. De la seva mà l’acompanyem i passem de la vida de jove a la seva  feina de “botones” a Banca Catalana quan ja era un edifici amb greus esquerdes, passem per les aules  universitàries i pels clubs nocturns de la ciutat.

El llibre va construint un relat de la transició i la memòria de la ciutat de Barcelona a través dels centres d’oci, els bars de llegenda de la vida noctàmbula de la Barcelona més alternativa.

Una ficció de la pròpia vida fent una recorregut agredolç però amb molta intensitat narrativa.

Javier Melero és un advocat amb un llarg recorregut en Dret Penal. Professor durant molts anys d'aquesta especialitat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i en diversos màsters universitaris, ha estat soci a firmes legals de nivell mundial. A més de participar en la defensa d'alguns dels casos més notoris seguits a Espanya els darrers anys, es va encarregar de la defensa d'Artur Mas en el cas de la consulta del 9N. Així mateix ha estat l'advocat dels consellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs durant el judici al procés; experiència que va plasmar al seu llibre L'encàrrec, molt ben rebut per la crítica i els lectors.

Melero descriu en la narració com comença de “botones” encarregat dels “recados” i fer fotocòpies a fer d’advocat de qui va ser el promotor d‘aquella banca que va acabar amb la ruïna per evidents manca de bona gestió adequada i per una visió molt esbiaixada del que havia de ser una institució econòmica, Jordi Pujol, es interessant veure les opinions que en cada seqüència de retrobament entre Melero i Pujol van sorgint.

El llibre comença en el moment en que el protagonista comença a treballar. Sembla que fer-ho en un banc li pot donar una certa estabilitat laboral i econòmica, però també començar a prendre posició en l’àmbit social i els contactes amb gent que està polititzada i amb una certa activitat sindical. Aviat es veurà que el banc pot acabar en un desastre i això comporta una certa inseguretat com serà el final.

El treball i els estudis formen part de la seva joventut però no està exempt ni molt menys de les activitats lúdiques i molt i les polítiques. La Universitat i amb les activitats pròpies d’un estudiant entre supera els cursos, i el descobriment d’un món ple de possibilitats de trobar els aspectes més plaents de la vida. L’amor, les relacions i una certa bona vida.

Un retrat molt ben confeccionat del moment històric i també de personatges amb qui manté algunes relacions professionals, la cúpula de l’antiga Convergència està ben retratada amb noms com  Gordó, Puig, Osácar o Coromines que mereixen un tracte equilibrat i també personatges que van tenir rellevància i van acabar entre reixes. El cas de Javier de la Rosa hi té un protagonisme perquè també representa una fita important professionalment. De la Rosa que tenia una certa influencia en el món de Jordi Pujol i que va gestionar alguns fons que van acabar amb un seguit de delictes financers i jutjat, ell se sent abandonat per la majoria dels polítics a qui havia ajudat i el van deixar penjat. Interessants les reflexions.

El protagonista en el moment en que veu que la Banca ja no el necessita en tornar del servei militar agafa l’indemnització i es prepara unes oposicions i entra de funcionari de presons, és una persona ja amb estudis d’advocacia i per tant amb un cert coneixement del sistema. Es molt interessant el tractament que fa dels centres penitenciaris aportant-hi un mica de sentit comú i valoració molt interessant. D’aquesta experiència també en traurà alguns coneixements que després podrà aplicar als seus treballs de defensa d’alguns causats.

Molt interessant també les explicacions, comentaris i anècdotes de la relació amb la família Pujol i la defensa que n’ha fet d’alguns dels seus casos, fa comendataris sobre els processos, sobre les persones i no es talla en fer consideracions de tipus polític. Cal recordar que Melero va ser uns dels impulsors del moviment que va acabar fent sorgir el partit Ciutadans, tot i que ell mateix reconeix que se’n va ben aviat veient com anaven els coses i com es desenvolupaven les idees primigènies que no eren els que ell creia que havien servit per posar les bases d’una nova manera d’entendre la política .

El llibre esdevé una crònica des d’un punt de vista d’un dels protagonistes dels anys del pujolisme, vistos des de la perspectiva  d’algú que té, a través de la seva feina, molta informació. Però una crònica també molt peculiar d’una persona que té una posició d’escepticisme positiu amb una certa carta d’hedonisme.

Parla clar i no es talla i això fa que el llibre augmenti el seu interès. Òbviament és un punt de vista però interessant.

Xavier Melero va tenir una creixement diguem-ne de la fama gràcies al judici del procés i a la manera de com va exercir la defensa. Lluny de mostrar-se nacionalista, va argumentar la defensa amb estrictes termes i consideracions jurídics, en una demostració clara i volguda de professionalitat i respecte al tribunal. 

Ara amb aquesta memòria novel·la Melero es transporta al final de la transició i la posterior entrada al món del pujolisme. Amb recordatori de com va construint la seva trajectòria professional  lligada al temps de canvis importants en el país. El llibre es llegeix amb interès pel que va desvetllant de la infrahistòria de cada moment  però també per l’empatia que el protagonista té cap els perdedors.

Cambalache
Un abogado en la España de Pujol
Javier Melero
Editorial Ariel
Barcelona, abril 2012