Via morta

Aquesta és la primera obra de ficció de l’autora que ja ha publicat forces llibres vinculats amb fets històrics de la guerra civil.

En aquesta obra Montellà en situa a la ciutat fronterera de Portbou i allà enllaça amb la vida de diverses persones que amb diferents motivacions fan cap al poble amb intencions diferents inicialment, des de l’oblit d’un amor que comença a esquerdar-se fins a la venjança o de supervivents que malden per sortir de la teranyina on es veuen atrapats.

La mateixa autora diu que “els protagonistes parteixen de persones reals que va anar a conèixer per inspirar-se en les seves històries”. “Molts dels fets ocorreguts els he viscut i patit en pròpia pell. D’altres els he vist passar, només n’he estat testimoni, i he pres nota de tot el que passava al meu entorn.”

Una novel·la on també destapa el món de la droga en la ciutat amb frontera on les màfies han fet els seu camp d’acció.

Assumpta Montellà (Mataró, 1958) és historiadora. El seu primer llibre, 'La Maternitat d’Elna' (Ara Llibres, 2005), ha aconseguit un èxit rotund de crítica i públic; ha estat traduït al castellà i al xinès, s’ha adaptat al teatre i a la televisió i ha esdevingut un fenomen social. Fins i tot hi ha desenes de nenes que duen el nom d’'Elna en honor de l’emotiva història de la Maternitat. 'El setè camió' (Ara Llibres, 2007), el seu segon llibre, traduït també al francès, ha estat un altre èxit de vendes, igual que 'Contrabandistes de la llibertat' (Ara Llibres, 2009) i El silenci dels telers (Ara Llibres, 2012). També és autora del volum il·lustrat 'La Maternitat d’'Elna en imatges', amb les fotografies de l'àlbum personal d'Elisabeth Eidenbenz, i de l'obra 'Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d'Elna' (Ara Llibres, 2012) i '115 dies a l’Ebre, el sacrifici de la Lleva del Biberó' (Ara Llibres, 2014).

La trama comença quan la Carol Cabot, una professora d’Història del Lycée Arístides Mallol de Perpinyà que ha demanat una excedència temporal, arriba a Portbou per intentar assimilar la ruptura sentimental que ha tingut amb la seva companya, la Marion, han decidit “donar-se un temps” per veure com evoluciona la seva relació amb esperances que revifi. La Carol per justificar la seva marxa es planteja escriure un treball sobre el filòsof Walter Benjamin i la seva estada a Portbou i la seva mort. Busca trobar un al·licient intel·lectual per evitar donar tombs sobre la seva situació sentimental. La Carol, sense voler, es trobarà al mig d’una circumstància que la farà córrer per poder salvar la vida.

Just en arribar a Portbou a la recerca del seu treball l’atura un policia que li fa un seguit de preguntes sense que ella entengui res del que passa. Ja entendrà més tard que en la ratlla fronterera hi conviuen un seguit de persones que tenen activitats poc clares i en contraposició la policia fa el control de les persones no habituals en aquell indret.

La Carol troba també a la mateixa estació, al bar ple de guàrdies civils que passen el temps de descans discutint més gent passavolant. Però allà també es fixa amb la Irina, els guàrdies civils, que prenen cigalons, i criden en espanyol i molt, pertorben la tranquil·litat que busca la Carol, arriba a mantenir una conversa amb la misteriosa Irina, una prostituta ucraïnesa que després sabrà que te un fill a Kíiv, la Irina és filla d’un professor de literatura i experta en La Divina Comèdia de Dante i embolicada amb l’inspector Morel de la policia espanyola, li fa de talp dintre d’una organització de tràfic de drogues amb que Morel té comptes pendents de fa temps.

Coneix també a una altra noia, la Nèmesi, amb metxes californianes, dessuadora negra amb caputxa, una càmera de fotos i un ordinador, la presència d’aquesta noia aixeca la curiositat de la Carol. La Nèmesi treballa de periodista i fa també urbexer, és a dir que fotografia llocs e instal·lacions abandonades on diuen que hi busquen l’anima de l’edifici. En teoria està a Portbou perquè vol retratar Le Rayon Vert, un hotel abandonat des de fa anys en el tram entre Cerbere i Port Bou, un antic hotel amb diverses llegendes. En teoria aquest hotel està abandonat però en ell hi viu una estrafolària dona i sembla que també podria ser un espai que amagués alguna activitat il·legal.

Apareixen també dos altres personatges interessants, el Dani que va ser la primera parella de la Carol i que es troba amb ella quan surt d’un problema laboral. S’ha quedat sense feina i es troba amb la Carol per passar plegats les penes. Però el Dani s’enamorarà de la Nèmesi (en realitat Ivet) i l’ajudarà amb l’objectiu de la noia, trobar els narcotraficants que van matar al seu germà. Dues trames coincideixen, la feina de l’inspector Morel perseguint als mateixos narcotraficants que l’Ivet, sense saber-ho busquen el mateix objectiu i acaben complementant les seves accions i actuacions.

Tot plegat acabarà amb danys importants sense que pugui acabar desmantellant la cúpula dels narcos que viuen amb una certa tranquil·litat sabedors que tenen ben amarrats a algunes autoritats.

Una novel·la que bascula entre el neguit de la Carol permanentment pendent de la trucada o de notícies de la Marion i el neguit de l’inspector Morel que el mou el sentiment de venjança. El cap dels traficants li va ensorrar la vida i ara vol trobar el sistema de destruir   la xarxa.

Via morta té també elements com la situació de l’administració manipulat per la política com és l’exemple del cas del Dani i la seva pèrdua del treball, el tràfic de drogues dels espais fronterers, espais que històricament havien estat espais pel contraban però l’arribada de la droga ha aixecat molta violència, la mala pràctica policial que ha portat a errades amb tràgiques conseqüències, la difícil situació de la prostitució i de l’explotació de les dones.

Novel·la coral amb protagonistes diversos tots amb motivacions i emergències vitals. Un grup que conflueix i protagonitza la història.

La novel·la estructurada en capítols curts que hauria de donar un ritme àgil, a voltes però potser hi ha excessiva explicació de fets col·laterals que llasten aquest ritme, però en general és una trama complexa però que enganxa per saber-ne el final. Ajuda també el marc on s’ubica la història, la frontera, dues estacions de tren, el túnel que els uneix i el mar de vies dels trens. Espai de frontera, espai sempre complex i carregat d‘històries no sempre felices.

Via morta
Assumpta Montellà
Amsterdam
Col·lecció: Novel·la
Barcelona, setembre 2023