El nen dels escacs

Un relat sobre les conseqüències de la guerra civil i la repressió que va seguir per part de les autoritats franquistes. En aquets cas es situa en el marc del Penedès, a Sant Sadurní d’Anoia i s’explica la història del pare del sogre de l’autor i com van succeir alguns fets bèl·lics al Penedès amb la presència de periodistes i escriptors  coneguts com Ernest Hemingway o el fotògraf Robert Capa. És precisament una fotografia en la que hi ha aquest dos personatges el detonant per explicar la història dels fets i alhora la història dels moments de postguerra de Sant Sadurní amb la repressió i la delació com a formes habituals d’una convivència tensa i crispada.  

Escriptor i periodista, Màrius Carol va néixer a Barcelona el 1953. Llicenciat en Filosofia i Lletres, així com en Periodisme, al llarg de la seva carrera ha treballat per a mitjans com El Correo Catalán, El País o La Vanguardia, que va dirigir entre el 2013 i el 2020.

Carol és conseller editorial del Grupo Godó, a més de columnista i comentarista a TVE, TV3 i RAC1. També és patró de la fundació Gala-Dalí, artista sobre el qual ha escrit diverses obres com El enigma Dalí.

Pel que fa a la literatura, l'obra de Carol s'ha basat principalment en assajos sobre la Casa Reial d'Espanya. Entre les seves novel·les es troben títols com El segrest del rei, Una vetllada a l'Excelsior o Les seduccions de Julia (Premi Ramon Llull 2002) i el Prudenci Bertrana el 2009 per L’home dels pijames de seda. Ha escrit també llibres com El camarot del capità (Destino, 2021, les seves memòries com a director) i Històries de la canallesca (Llibres de Vanguardia, 2022) i la seva darrera novel·la, El nen dels escacs.

Com hem dit l’escriptor es va inspirar per a escriure el llibre en la troballa d’una fotografia a casa dels seus sogres dintre del llibre Por quien doblan las campanas. Els que surten a la foto són Ernest Hemingway, el fotògraf Robert Capa i els periodistes anglosaxons Vincent Sheean -del New York Herald Tribune- i Herbert Matthews -del New York Times-. El militar és el coronel brigadista Hans Kahle, que els portava amb cotxe fins al front de l'Ebre. I l'autor de la instantània era el periodista britànic Henry Buckley, que la va fer cap al migdia del 5 de novembre del 1938. Buckley, corresponsal de The Daily Telegraph, havia passat la nit a Sitges, a casa dels seus sogres, i els altres corresponsals internacionals havien sortit de l'Hotel Majestic de Barcelona. Com a corresponsal de l'agència NANA, Hemingway va escriure una trentena de cròniques de la Guerra Civil.

Aquesta informació li van confirmar a l’Arxiu Comarcal del Penedès i  a partir d’aquí recupera la historia del pare del seu sogre, Antoni Lloret. L’avi de la  companya de Carol. Lloret era un dels dos sastres que hi havia a Sant Sadurní d'Anoia durant el temps de la  República. D’idees avançades era membre d'Esquerra Republicana, i en funció de la seva militància va ser nomenat tinent d'alcalde i membre del Comitè de Milícies Antifeixistes que es van crear just esclatar el cop d’estat militar contra la República. No va participar mai en cap fet criminal tot i que en el període que va ser membre del Comitè va haver de veure com es cometien injustícies i violència  contra gent del poble de dretes o que pensessin diferent. Va procurar evitar aquestes situacions però, a vegades fruit de la presencia de milicians de pobles veïns, era impossible aturar-ho.

Cap el final de la guerra en plena desbandada de l’exèrcit republicà Lloret decideix a contracor fugir cap a França amb altres companys. En arribar a la frontera canvia d’opinió i després de travessar el país torna a Sant Sadurní. Però veient la situació al poble s’amaga a les golfes de casa seva i més endavant en una masia propera. Els fills pensen que el pare ha mort marxant cap a França, així els hi ha explicat per evitar que les criatures en algun moment podessin explicar que el pare era amagat.

Així passen deu anys amb cíclics registres de la casa per part dels falangistes que el busquen tot i que no hi ha cap denúncia contra ell. I és per aquesta raó, que no hi hagi cap procés en contra, ni cap delicte de sang, Lloret d’acord amb el capellà del poble i de l’Alcalde  es va presentar voluntàriament a l’ajuntament per intentar, d’acord amb les garanties rebudes, el seu retorn a una nova vida, en un Sant Sadurní desconegut per ell i en canvis frustrants, pensant que no tindria problemes. Va ser un greu error perquè un grup de falangistes del poble va exigir que el detinguessin, i així va ser i els compromisos de l’alcalde i del capellà van quedar en un no res. No van voler o no van poder fer front a les pressions dels falangistes. De Sant Sadurní es portat a Barcelona, presumptament a la seu de Falange abans de portar-lo davant l’autoritat militar. Durant el camí el van torturar i apallissar de manera brutal. L'endemà el van trobar mort al calabós de la capitania militar fruit de les ferides rebudes. Tot i que es va voler fer passar per un suïcidi va se un crim contra una persona indefensa.

El llibre ens explica també la història del fill, amb el que jugava als escacs. Explica l’autor “el llibre té un element que a mi em sembla que el fa especialment emotiu i significatiu. Quan el nen tenia vuit o nou anys, cada vespre abans d’anar a dormir jugava una partida d’escacs amb el seu pare, qui era un gran jugador, com a premi final del dia”.

Amb el pare aparentment mort “un suposat amic del seu pare, qui en realitat era el seu pare, li enviava problemes d’escacs que els anava resolent cada dia”.

Llibre que recupera la història del sastre Lloret però alhora de tot un poble, de tot un país que va viure una guerra i un final que va ser tant dur com la mateixa guerra. La persecució, les revenges de caràcter personal, la persecució sistemàtica dels adversaris ideològics, les sentències escrites abans del judici. Un temps difícil per molta gent.

El llibre a més vol trencar amb l’oblit de tanta gent ignorada pel franquisme, diu Carol “La memòria no pot ser un gran cementiri, no n’hi ha prou amb recordar gent que estimem. Cal també preservar les vivències i reivindicar el seu protagonisme, sobretot quan es tracta de persones a qui els vencedors de la guerra van voler esborrar dels llibres d’història  per no haver de reconèixer la seva ignomínia...”

El llibre es llegeix amb interès creixent i ritme àgil, llibre de ficció en els aspectes on l’autor no té la documentació o el coneixement  necessari escrit també com un gran reportatge, té l’agilitat del periodista i la profunditat de la reflexió profunda sobre la condició humana en els moments més difícils.

I els penedesencs hi reconeixem algunes persones que l’autor en la seva recerca troba i que li faciliten valuoses informacions, una d’elles és la de l’historiador Carles Querol. L’autor en diu “Va ser la meva gola profunda, perquè jo no hi vaig ser, ni sóc de Sant Sadurní”.

Llibre prou interessant, recuperar la memòria, evitar l’oblit de persones “normals i corrents” que la vida els va portar a situacions mai pensades ni òbviament desitjades.

El nen dels escacs
Màrius Carol
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna
Barcelona. Novembre 2024