Desnonaments, jutges i policies

El passat 31 de març vaig veure en directe com l’Estat malgasta els diners dels impostos que paguem entre tots, per assegurar-se que els espavilats que tenen l’oportunitat “d’expropiar” un habitatge a baix preu que l’inquilí/propietari no ha pogut acabar de pagar, el pugui ocupar per la força, deixant al carrer i sense els molts diners que hi ha invertit la família que hi ha estat vivint fins ara. A més és un cas que encara està als tribunals per decidir què fer, ja que s’havien pagat molts diners, però un altre jutjat va decidir que els inquilins havien de marxar ja.

Per fer-ho van mobilitzar 3 furgonetes del grup d’intervenció dels Mossos (ARRO), dos cotxes de policia i dos més de camuflats juntament amb els judicials. A l’altra banda tant sols hi havia una mare i una filla, que ja havien deixat la porta oberta per evitar més problemes. Ja ens podem imaginar com va anar tot plegat, amb els mobles i tota la història familiar al damunt de la vorera.

Quan val tot això? I el que és més greu, per que no s’utilitzen tots aquests mitjans per resoldre problemes de convivència ciutadana denunciats sovint pels Ajuntaments que es veuen impotents per donar-hi resposta? Per que no es posen a disposició dels Ajuntaments tots els habitatges que es va tenir de quedar el “banc dolent” (Sareb) que vàrem pagar entre tota la ciutadania, per poder tenir d’un bon parc d’habitatge públic? I els jutjats, no haurien d’anar coordinats per evitar cassos com aquest o com el recent sobre un pare maltractador que va acabar matant el fill enmig de dos jutjats que decidien coses diferents? I encara una altra reflexió: val la pena que la policia catalana (Mossos) faci la funció de policia judicial mentre no hi hagi unes lleis i un procediment que vagi a favor de la gent? Potser a Catalunya ens estalviaríem problemes.