Només l’ocell coneix el pensament de la rosa

L’editorial 3 i 4 ens ofereix la segona part de l’obra completa de Josep Ramon Bach. Ja havíem gaudit de L’instint ( 1992-1993), i ara  podem llegir i rellegir La saviesa (1993-2005). Potser en aquí hi trobem el corpus líric més potent de JRB, amb 8 obres que ens guien per aquest univers únic i irrepetible que és la seva poesia altament universal.

La Saviesa consta de vuit llibres. De l’edició, exquisida, n’ha tingut cura D. Madueño, coordinador de lletres de la Fundació Ars. El llibre s’obre amb un estudi exhaustiu sobre l’obra de JMB fet per Àlex Broch. Hi ha també diferents pròlegs que ell va fer per alguns dels llibres del recull, i finalment, tanca l’obra un seguit de Documents Annexos on hi podeu trobar altres pròlegs d’Àlex Broch i articles d’Isidor Cònsul ran de la publicació d’algunes de les obres.

Llegir l’obra de JRB és viatjar vers les profunditats de l’ànima humana, sempre tenint present la força de les tres etapes de la vida (joventut, maduresa, vellesa) que reforcen  la  simbologia del número 3, potència generadora, que per la cultura xinesa és l’expressió de la totalitat, síntesi del cel, la terra i l’home, o bé per a la tríada  hindú, Brahma, Vishnú y Shiva que representen els tres aspectes de la divinitat (productor, conservador, transformador).  La saviesa  també s’estructura en tres parts reforçant d’alguna manera aquesta força simbòlica. Des del privilegi de llegir-lo arribarem a la poesia  popular d’altres llocs d’arreu del món, i també a la seva pròpia creació mitjançant el mite de Kosambi i altre cop trobarem la recreació poètica, en la resta de líriques que travessen ell llibre. Res és gratuït, i darrera hi ha moltes hores de solitud i de bona feina, una feinada ingent i diferent d’aquest autor tan admirat, “Rere el viatge/ en la quietud de casa/ corren els somnis i esdevenen realitat en l’obra ben feta i minuciosament pensada que heu de llegir.

Us heu de fixar bé en el “vintàleg” que obra el llibre, on l’autor vol deixar clar un canvi de rumb en la manera de fer la seva obra. Hi reconeixereu però l’escriptor humanista que s’endinsa en les diferents cultures populars d’arreu del món, i on trobareu la possibilitat de mirar l’obra des de la tendresa i la compassió i podreu aprofundir  de manera especial en la cultura africana, i en la poesia del poeta xinès Li Bo ( 701-762). És en aquí on es veu més clar la força del mite de Kosambi, l’alter ego de l’autor narrador. A mesura que avanceu en la lectura veureu com traspua la idea central de la seva lírica que és fer palès que tots els homes som iguals, i això ens arriba a través del seu viatge particular per la saviesa de la poesia popular d’arreu del món, que ens permet descobrir la mirada  de cultures ancestrals, que si no ens les hagués acostat desconeixeríem la lírica d’aquests pobles.  Vet aquí un altre dels eixos de la seva obra.

Tota aquesta poètica, és per mi un gran cant a la terra, en el sentit més ampli del terme i és també una força  immensa que mostra la gran bellesa de la natura, una mena de panteisme del qual s’amara tot el llibre.  (La relació de l’home amb els animals, en algun moment a la manera de Pere IV, especialment “l’ocell” que esdevé mite i company de l’home en els versos, ...I plegats, volaren tota la nit, fins l’alba, però també la solitud de l’elefant en la mort i una tirallonga d’animals que conviuen allunyats o al costat de l’espècie humana) . Altres elements essencials d’aquesta natura poden ser les flors, i amb majúscules, la ROSA, sageta d’olor que viu en les pàgines de l’obra, junt amb altres temes universals com el pas del temps (sovint present amb la força de les quatre estacions de l’any), la força del riu en la vida humana, (...el riu parteix el cor/ de la muntanya...).

Sense ocells no hi ha misteri. I sense misteri, la vida defuig de tota bellesa. Sí, la recerca constant de la bellesa és un “leitmotiv” de l’obra. La força plàstica traspua el vers i s’omple d’imatges i metàfores que volen a la recerca constant de la bellesa i l’harmonia de la natura, que no deixa de ser un bell quadre que canvia amb el pas del temps. La pluja enfrontada a la sequera, la vida en front de la mort (mort que amara de diàfana delicadesa la darrera part del llibre).

Crec que s’ha parlat poc de l’element femení en l’obra de JMB, i crec que com la rosa i les flors en general, i com a peça essencial de la cultura popular,  té una força enorme, potser no volguda, però hi és. Els cants populars vinculats amb la maternitat, la relació mare fill, la cançó de bressol, l’alletament, la mort del fill en pau i en guerra, la donzella enamorada que estima l’home jove, el concepte de l’amic en la relació amorosa, (que ens evoca l’amic i amant de l’amor cortès), la bellesa de la joventut admirada que de vegades es mou en el terreny del mite i els déus perden el seny per la bellesa femenina, m’ha convidat a viure/ un amor tan obstinat/ com inacabable.../ la solitud i el dolor de la dona, la sexualitat i el desig: la princesa fa l’amor.... la dona agricultora, arrelada i entregada a la terra, amb majúscules, que recull i mol el gra per alimentar la família, etc. Són una constant en l’obra que no hem de menystenir, ans al contrari destacar.

No voldria acabar sense referir-me a la riquesa estilística de l’obra. La veu del narrador que amb la seva mirada és sempre un ocell que plana damunt les coses...i que si cal ...deixà de ser ocell per convertir-se en “paraula”... La força de la paraula en el vers breu com les VACANES de la llengua kannada, els HAIKUS que serpentegen pel llibre, i edifiquen la litúrgia de l’instant. També la veu dels animals que miren perplexos què fa l’home, o bé la veu femenina que parla i transmet una mirada diferent de la realitat que l’envolta, en el llibre Versions de la poeta Sant Mirabai.

Fascina la musicalitat popular que va trenant el versos, les veus del cor i el solo, on bevem dels orígens del teatre clàssic en la tragèdia grega, i on hi trobem les arrels d’Àfrica. Tampoc podem passar per alt les seves “proses en clau de poema”, on mostra una vegada més la seva habilitat poètica. En fi, una superioritat estilística que difícilment trobarem en altres autors de l’època. No deixeu de llegir, rellegir o bé descobrir aquesta obra referent de la poesia de la darrera part del XX i la primera part del XXI.   

Anna Ruiz Mestres 

Professora de Literatura i Crítica Literària