Les tertúlies del bar del mercat

Una persona em va dir un dia que si volia prendre el pols a una ciutat i saber com batega, havia de fer un tomb pel seu mercat. Passejar-s'hi, és adonar-te'n de seguida de com és la gent de la seva ciutat, quines preocupacions té, què és el que més els amoïna. Només cal obrir uns ulls com a plats i parar bé les orelles. No és casual, i així ha estat des de l'inici dels temps gairebé, que la cita obligada per a tota candidatura davant d'unes eleccions municipals sigui una aparició pel mercat per "donar mans" i propaganda.

És evident que voler passar el rasclet pel mercat un cop cada quatre anys – i coincidint en campanya electoral – no és la millor manera de copsar els neguits de la ciutadania. Ni tan sols d'obtenir la gràcia dels votants.

Anar-hi sovint, sobretot a comprar i a passar una estona al seu bar, és un termòmetre infal·lible que tota persona amb dedicació a la política municipal hauria d'avenir-se a practicar. Passar pel mercat de forma freqüent és una eina indiscutible per saber què es cou a la teva ciutat. No la única, ni potser la més important, però potser sí aquella que no es pot obviar.

Qui hagi anat a fer un cafè, a esmorzar o a dinar al bar del Mercat del Centre, sabrà que durant molt de temps, aquests darrers anys el tema estrella de conversa va ser la pandèmia, els seus efectes i les notables incongruències i contradiccions d'algunes de les mesures que s'anaven prenent. L'origen del virus, els confinaments, els tancaments de negocis, les vacunes, els aforaments limitats, les noves variants, les mesures de distància física, els guants, les mascaretes, rentar-se les mans, les persones que ens han deixat...

Darrerament, aquestes converses han anat derivant tristament cap als efectes de la guerra d'Ucraïna, l'augment de preu de l'energia i dels productes industrials en general, la gent que fuig de la barbàrie, l'acolliment als desplaçats, les colpidores imatges dels efectes de la guerra sobre la població civil... deixant en l'atmosfera una mescla de tristesa i neguit per què acabarà passant.

Però també sabrà que, al marge d'aquests dos ineludibles temes de conversa d'abast global, en els darrers mesos les converses a dins del mercat, i concretament a dins del bar, han ressonat a un malestar cada cop més creixent en relació amb algunes situacions i decisions de l'actual equip de govern de la ciutat, comandat per Esquerra, Junts i la CUP.

Des de les desavinences entre socis o entre els membres dels socis que provoquen desgovern, passant per actituds autoritàries que produeixen la perplexitat i el cansament de la ciutadania i un emprenyament sense precedents.

O des del guirigall amb la gestió de la brossa, amb pujades de les taxes d'escombraries el 2019 i el 2021 per aplicar el "Porta a porta" i licitacions de concursos d'adjudicació que s'han de tirar enrere perquè estan fets sense diàleg, participació ni consens, vagues i brutícia als carrers com mai; passant per la darrera ocurrència de voler pacificar el trànsit de la ciutat i provocar el col·lapse de la mobilitat de la ciutat, amb els canvis a la Ronda Ibèrica, la Rambla Samà o els accessos al port; fins a arribar a l'ocurrència que el retorn del mercat ambulant al centre de la ciutat ha de ser consultat només als paradistes de venda no sedentària.

Sense oblidar les tristes sentències d'alguns treballadors municipals que es lamenten, amb molt de pesar, que la situació d'autoritarisme, desorientació i de manca d'horitzó polític que es pateix a la Casa Gran afecta la qualitat del servei que s'ha de prestar a la ciutadania.

Passar sovint pel mercat ajudaria a connectar amb la ciutadania i a constatar el malestar creixent que s'ha instal·lat darrerament entre molts vilanovins i vilanovines, que no entenen com es pot demanar el dret a decidir la independència per un costat, i negar-lo quan es tracta de prendre decisions importants que afecten la qualitat de vida de totes i tots. La gent vol poder accedir a la informació, opinar i aportar en aquells temes rellevantsdel funcionament de la ciutat.

Avui en dia, la percepció és que als que manen els hi falta humiliat, apropar-se de veritat a la gent per escoltar i dialogar, saber prendre de veritat el pols a la ciutat i entendre que les decisions mai s'imposen, ni per majories. Això és el que sura en qualsevol conversa al bar del mercat, entre soroll de cadires, plats, fogons i cafeteres.

Iolanda Sánchez
Exregidora de Participació de l'Ajuntament de VNG
Membre de Vilanova en Comú