Jutjats

Tertulies: opinions sense informacions

Joaquim D. Macià i Tetas. Eix

Joaquim D. Macià i Tetas. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Les tertúlies estan de moda. Tothom opina. Tothom sap de tot. Tan se val que sigui de futbol, com de política com de qualsevol tema que sorgeixi del qual, amb l’empoderament que dóna un micròfon, transforma persones que omplen la seva buidor existencial i manca de coneixements, amb paraules grandiloqüents, vomitant frases sense contingut, per obeir consignes determinades, per adular a qui està al poder o el què és pitjor per ignorància o entreteniment, omplen les graelles de les ràdios. De vegades una cosa porta a l’altra.

Arran els meus plets amb totes les persones que van intentar portar-me a una mort civil, és a dir, el descrèdit personal, polític, professional i social, ja vaig tenir, millor dit varem tenir (perquè la meva família ho va patir tant com jo mateix), un linxament a les xarxes socials al seu dia, que en el temps s’ha anat diluint, i del què no varem contestar donat que no valia la pena donar carnassa als qui, tant sí com no, ja tenien l’opinió formada. No ens varem deixar, malgrat que el patiment i dany causat ja està fet, si més no, quasi fet perquè sempre hem anat amb el cap ben alt, a diferència dels llepes que te l’abaixen quan te’ls creues pel carrer.

Aquest darrer mes, ha estat intens. Després de vuit anys, finalment es jutjava a Vilanova i la Geltrú, l’alcaldessa de Cubelles acusada de dos delictes de revelació de secrets, pels qual se’ls hi demanava 3 anys i mig d’inhabilitació, una multa de gairebé set mil euros i una indemnització de 36000€ per a mi en concepte de reparació de danys morals. Estic parlant de l’acusació del Ministeri Fiscal, i deixo la meva a banda perquè no és tema d’interès, i no vull que es mal interpreti res del què exposo. L’alcaldessa fou absolta mitjançant una Sentència emesa dos dies i mig després de la celebració del judici, dia 20 de febrer i comunicada una setmana després, és a dir el 24.

A Radio Cubelles cada dilluns es fa un programa que es diu “La tertúlia”, on jo hi vaig participar uns quants anys fins que em vaig presentar a les eleccions municipals de 2015. En aquest programa es tracten temes d’actualitat, essent aquest un dels temes de comentari i discussió, a les corresponents dels dies 24 de febrer i 3 de març, on es van parlar del “Cas Macià”, segons la moderadora.

Modestament, penso que el nom del cas no és del tot correcte. L’any 2017 quan vaig dimitir i després, quan va saltar la notícia de La Vanguàrdia, segurament era el “cas Macià”, degut a les meves responsabilitats a l’Ajuntament de Cubelles. Ara ja no.

Perquè després de vuit anys, sense que jo hagi estat denunciat o acusat ni administrativa, ni policial ni penalment, ara, la que ha estat i està formalment denunciada, posteriorment investigada (imputada) i finalment acusada és l’alcaldessa de Cubelles, raó pel qual, al meu entendre entrem ja en el “Cas Fonoll”.

Tornant a les tertúlies, la del dia 24, el primer en intervenir en aquest tema, quan encara no hi havia sentència, fou l’actual President d’ERC a Cubelles, senyor Jaume Saltó, el qual en aquell moment o encara no era militant, o s’acabava de fer, tan se val. Em sap greu que una de les persones (junt amb la seva muller) que més efusivament em va donar el seu suport, lamentant el comportament dels qui m’havien traït (ERC inclosa), i animant a continuar fins el final, ara faci comentaris com “ja ha passat molt de temps” o “per què remenar”, entenent això sí, que jo podria estar ofès. Gràcies.

Home Jaume, ofès quan t’insulten, ofès quan giren la cara (com tu), ofès per moltes coses, però quan t’acusen d’un delicte sense dir-te que la funcionària se’n desdiu i no signa i es ratifica així el dia del judici; quan la suposada denúncia (que no existeix), ja que les denúncies s’han de signar, i a sobre es filtra, et pot dur a la presó, quan et pot costar el matrimoni, la feina, la reputació, la credibilitat i l’honor  sense cap mena de defensa perquè, en no haver denúncia no puc anar enlloc a declarar, perquè ni tan sols s’ha activat el protocol d’assetjament, has d’actuar. No va amb mi ni amb els meus deixar-ho estar. Dius que ja ha passat, haurà passat per tu. Hauries de ser una mica empàtic no? Com es pot deixar passar una acusació tan greu i una filtració posterior?

Dir-li també el senyor Cinto Bel (tertúlia del 3 de març) que això no és venjança. Això és anar a buscar justícia allà on hi ha hagut maldat, conspiració i interessos partidistes i personals. Venjança és esperar en una cantonada o punxar rodes de cotxe, no anar al Jutjat. Tampoc estic ressentit Cinto, més aviat decebut, no per l’alcaldessa, sinó per persones com vosaltres que sense elements per valorar i molt menys per jutjar, dieu el que us sembla sense preparar-vos mínimament les vostres intervencions radiofòniques dels temes a debatre, les quals se us comunica el dia abans per intervenir l’endemàamb responsabilitat.

Tornant el tema, per saber si és o no correcte un dels arguments absolutoris per la comunicació a ERC de un tema tan greu, abans d’opinar gratuïtament, us podríeu haver llegit el Codi Ètic del Partit, o el de Conducta, i de passada llegir el Codi Penal o la Llei de Protecció de Dades, però clar els termes jurídics de vegades no estan a l’abast de qualsevol, o pot ser per manca de temps. Hi ha temes que s’han de preparar mínimament, ni que sigui per tenir criteri i credibilitat davant una audiència que mereix un altre nivell.

El desconeixement en quan l’actuació de l’alcaldessa té els límits de qui vol creure el què vol veure. Els dos contertulians afirmen que l’alcaldessa ho havia de comunicar al partit, i que ho va fer estupendament pel Codi d’ERC, au ja està. Molt bé nois. Per començar en contra del que diu la Sentència, no se li pot aplicar el codi ètic o el codi de conducta a qui no és militant, representant o treballador d’un partit (Codi ètic d’ERC punt 2): “Tercers vinculats al partit. Respecte d’organitzacions independents i tercers amb els quals Esquerra Republicana pugui establir vincles, com les coalicions electorals, acords i aliances amb altres organitzacions polítiques, proveïdors i altres, Esquerra Republicana regularà les seves relacions garantint que la seva ètica no pugui quedar compromesa. En tot cas, aquestes organitzacions i terceres persones no se sotmeten a aquest Codi perquè no actuen sota l’autoritat, vigilància i control d’Esquerra Republicana”

Ja que sou militants d’ERC, almenys el President hauria de saber el seu Codi Ètic. Per cert Cinto, no sé si has tornat després d’enfrontar-te l’anterior President quan vas estripar el carnet, recordes? No direm el tema, que és el mateix que el teu contertulià davant de les nostres respectives esposes em va traslladar, amb enuig, a la porta de l’església després d’un concert del Cor l’Espiga. Recordeu de qui us queixàveu?

En quant la manca de proves, que segons tu Cinto ja em vas dir que no en tenia (no recordo la conversa perdona), li podeu dir al Ministeri Fiscal que potser en sabeu més que ell. De proves n’hi ha a dojo, per això s’ha presentat recurs, del qual també dieu que no el presentaria. Com dius tu Jaume de manera despectiva, “coneixent el personatge” (així em qualifiques), creieu de veritat que plegaré ara després d’esperar 8 anys sense esgotar el tràmits legals? Coneixeu poc aquest personatge.

D’altra banda l’alcaldessa, segons les acusacions, va filtrar dos documents un a ERC senyor Bel (fet que també desconeixies el dia de la tertúlia), i un altre a Quico Sallés i LV. El primer a petició de l’anterior president d’ERC (sense que fos necessari per tramitar l’expedient, és a dir només per fer mal utilitzant el partit) on només es feia constar el motiu de la diligència d’assetjament, no d’agressió sexual estimats contertulians, ni denúncia; i en el segon la Diligència sencera on es van esborrar amb tinta les dades de la funcionària, segons fotografia aportada pel periodista. En ambdues diligències es feia constar que  “la informació tindrà caràcter confidencial i  només accessible al personal que intervingui directament en la seva tramitació”, subjecta a l’article 22 de la Llei 31/95 de 13 de desembre de prevenció de riscos laborals, així com dels articles 10 y 11 de la LOPD.  És més els documents on s’acusa algú de infraccions administratives o penals tenen especial protecció, article 7.5, i d’acord amb el dictamen de l’Agència Catalana de Protecció de dades CNS5/17, per cedir aquestes dades s’ha de tenir el consentiment de la persona afectada per no vulnerar drets, com també estableix la Llei Orgànica 1/1982 en el seu article 2.2.  La presumpció d’innocència, també és per a mi o no?

Dit d’una altra manera, encarrega una diligència comunicant els fets al partit sense dir-m’ho a mi abans,  i l’altra de la qual només ella en tenia una còpia arriba al periodista. No cal que sigui ella directament, pot haver un tercer o simplement la foto i au “enviar”. També pot ser que la perdés perquè va reconèixer davant la jutgessa que la portava al “bolso” i de vegades la deixava a casa per seguretat. Voleu més arguments?

Que la Jutgessa digui que no hi ha dol (mala fe) per a mi és qüestionable, i que cadascú interpreti com vulgui aquestes paraules. Jo no m’ho crec. És més l’acusada va dir que ho va fer per transparència. Transparència és informar de tot. No és transparència ocultar o esborrar una dada tan fonamental com que la funcionària es va desdir de tot i no va arribar a signar res. Si ho filtres per transparència ho reflecteixes tot. Però clar això no interessava perquè no hi havia aleshores fonaments per continuar l’expedient, com així va ser.  No hi ha peix bullit Cinto, hi ha careta a la brasa.

Que diguis Cinto que  hauria d’haver actuat d’una altra manera, ja em diràs com, si no em van deixar opcions d’explicar-me. Fins i tot saps que l’Alcaldessa em va torpedinar la roda de premsa que havia de donar a la Rectoria l’abril de 2017, amb amenaces pel mig fins que vaig haver de fer-la a la Plaça del Mercat a peu dret, on tu hi eres sabent-ho tot. Recordo també com des de ERC Cubelles es va prohibir a tots els militants, inclosos els de la Comarca a assistir-hi per recolzar-me. Només el malaurat Lluís Millans hi va anar. A més a més si no hagués denunciat, m’hauries retret tu i altres com tu, que “quien calla otorga”

De veritat em dius soc jo qui ha de demanar perdó? És d’un surrealisme indigne, el qual em veig incapaç de comentar ni descriure. Si llegeixes això igual me’l demanes tu. T’honoraria, de veritat

Per cert Cinto, a mi no em va expulsar ningú d’ERC, almenys no menteixis, ni tu Jaume quan “diu dos dies va durar he he”. Vaig plegar del partit un any després en deixar-me totalment abandonat. No interessava.  També mentiu quan dieu que se sabia “molt abans”. Dades: la funcionària va anar un divendres a RRHH, dilluns es va desdir, i dimecres quan va tornar la Rosa de vacances va orquestrar tota la moguda, era impossible que sabéssiu res “molt abans” eh companys? Així ho ve dir l’anterior president d’ERC a la vista oral. Aquest comentari és insidiós. Podeu estar mal preparats, però una miqueta més de rigor abans de donar vida la llengua tampoc està de més.

Precisar-te Jaume que jo no estic adscrit als Jutjats de Vilanova, això és cosa de funcionaris o treballadors d’empreses, els advocats exercim a tota Espanya, i si ho demanem a tot Europa ens acrediten. Gràcies.

L’Audiència Provincial decidirà. Elements tinc perquè ni la part contraria les tenia totes. Sinó a sant de què vol obsequiar-me l’acusada amb sis mil euros? Doncs per rebaixar una possible pena. I així ho va manifestar el seu Lletrat demanant l’absolució i si no una pena mínima pel temps transcorregut i per la reparació del dany intentant així (després de 8 anys) obtenir un atenuant.

Que vol dir això?  Doncs que si per exemple l’haguessin condemnat a 1 dia d’inhabilitació, 10€ de multa i 50€ d’indemnització per a mi, per dir quelcom, la seva defensa no hauria pogut ni recórrer.

Finalment aclarir que l’Ajuntament està demandat com a responsable civil subsidiari, no hi ha dues demandes contertulians, i que els honoraris de la defensa de l’alcaldessa si és finalment condemnada els ha d’abonar ella. Si és absolta ho faran el Cubellencs amb els seus impostos, per això ha anat a buscar a Cristobal Martell que té com a clients a la família Pujol, Javier de la Rosa, Dani Alves, Messi, Josep Lluis Nuñez o Joaquim Forn. La tarifa son 10000€  amb el Martell a casa, perquè va defensar-la un Lletrat del seu despatx, sinó... La Diputació posa advocats de franc per a càrrecs electes denunciats, dada interessant també. Per transparència.

Espero i desitjo que en pro d’una informació veraç, els comentaris i les informacions siguin més acurats, si més no, més preparats, sobretot per la credibilitat l’emissora, que confia en col·laboradors com vosaltres. No prengueu com a model a Quico Sallés, que mira per on, fou condemnat per informació falsa.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local