Recomanacions de lectures per Sant Jordi...

Per començar, “El cervell de l'adolescent” de David Bueno de l’editorial Rosa dels Vents, un bon recurs per descobrir com els funciona, per entendre'ls i acompanyar-los.

David Bueno, és un científic català que domina les xarxes i els mitjans, i també la paraula i la ciència, posa una mica de llum perquè entenguem com funciona el cervell dels adolescents. És doctor en biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. En l’àmbit de la divulgació científica, ha publicat vint llibres de divulgació i assaig, així com diversos llibres de text.

Ens ajuda a comprendre com és i com madura el cervell dels adolescents, qui és el seu sentit i  quines coses podem fer per treballar amb ell, amb l’objectiu d’assolir una etapa adulta sana, digna i dignificant. Un treball sustentat en els coneixements científics actuals dels camps de la biologia, la neurociència, la genètica, l'evolució, la sociologia, la psicologia i l'educació.

En un altre àmbit us proposo “Hablar de la muerte para vivir y morir mejor”, com evitar dolor i patiment afegit al final de la vida de Montse Esquerda, Alienta Editorial.

La doctora Montse Esquerda, pediatra experta en dol infantil i directora de l'Institut Borja de Bioètica afirma que hem convertit la mort en una cosa per callar i amagar, la nostra societat moderna occidental viu d'esquena a la mort. En dues generacions, els ritus i símbols amb els quals abans s'acompanyava els difunts han desaparegut, convertint la mort en tabú, aquesta conducta provoca dolor i patiment afegit, ja que allunya de la societat les persones que viuen l'experiència de la mort i el dol condemnant-les a la solitud, impedint-los que trobin espai, referents o rituals.

L'autora repassa com ha canviat la nostra relació amb la mort al llarg del temps a través de dades històriques, articles de psicòlegs, psiquiatres, bioeticistes i filòsofs, fragments de novel·les, cançons i pel·lícules. L’autora assenyala que la medicina s'ha bolcat a curar, oblidant que un dels objectius primordials hauria de ser intentar una mort en pau i pal·liar el patiment que l’acompanya.

Un tema que hem comentat i que ara podem llegir a “Límits” de Míriam Tirado de l’editorial Rosa dels Vents ens ajuda a educar amb límits conscients i créixer junts.

Míriam Tirado, experta en criança conscient, ens proposa un manual d’informació, amb eines i consells per criar i educar els infants de qualsevol edat amb uns límits conscients que enforteixin el nostre vincle. L’autora afirma que “Els pares han de ser conscients de les ferides per poder guarir-les i, des d'aquí, ajudar a créixer els seus fills”.

Quins són els límits que cal posar als fills i filles, explicant com s'han de posar, aquesta esdevé una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües.

Els límits són absolutament indispensables en la criança i l'educació dels nens i nenes, però com es poden establir d'una manera conscient, clara i assertiva? Aquest llibre ens permet descobrir el perquè dels límits i ens ajuda a descobrir ens nostres propis límits.

Una bona proposta és també "Vivir, Revivir, Sobrevivir" d’Àlex Santaló d’edicions del Periscopi / Literatura Random House.

El llibre explica la reacció d’un jove de 17 anys quan li detecten un tumor, i com reacciona aquest mateix jove quan 17 anys més tard li tornen a detectar un segon. Els còmics, la ciència-ficció i la música poden esdevenir la millor via d'escapament en situacions de vida o mort. Santaló ens relata dues situacions transcendentals de la seva pròpia vida i com la fantasia, la família i els amics van ser imprescindibles per superar-les.

Àlex Santaló és dibuixant de còmics, il·lustrador i caricaturista barceloní, va estudiar a l’escola de còmic JOSO.

També us proposo “Sense por” de Rafael Santandreu  de Rosa dels Vents, ens apropa un mètode comprovat per superar l'ansietat, les obsessions, la hipocondria i d’altres.

Aquest llibre ens presenta el mètode definitiu, qualsevol pot posar-lo en pràctica seguint les instruccions i, clar està, sense necessitat de fàrmacs.

Centenars de milers de persones han reconfigurat el seu cervell per mitjà d'aquest mètode, avalat per nombrosos estudis científics. Quatre passos clars i concisos et permetran superar completament fins i tot les pors més fortes:

Atacs d'ansietat o de pànic, obsessions (TOC), hipocondria, timidesa i qualsevol altre temor irracional.

Rafael Santandreu és un psicòleg català, l'any 2011 va publicar el seu primer llibre i es caracteritza per un llenguatge planer i l'ús de neologismes de pròpia creació com "terribilitis", "necessititis" o "bastantitat".

No puc deixar de recomanar una lectura del gran mestre, “Encara he de viure” de Jaume Funes de Columna Edicions. Funes és un psicòleg, educador i periodista català, va treballar a l'escola i en diverses administracions, en l'atenció educativa i terapèutica, la supervisió i l'acompanyament d'equips. És un especialista en el món dels adolescents i les seves dificultats socials, ha estat professor i investigador en diverses universitats.

Ha treballat en la definició de polítiques d’infància com en l’atenció directa, Jaume Funes reconeix que sovint es pregunta “quantes vides joves serien diferents si haguessin tingut a la seva infantesa les oportunitats educatives necessàries, les abraçades que humanitzen, la dosi de felicitat quotidiana que evita arrelar la tristor?”

Aquest és el seu darrer llibre on sis adolescents que quan acaben l’ESO es prometen que la vida no els separarà, s’adonen que molts cops les decisions no estan només a les seves mans.

Un cop acaben l’ESO els adolescents prenen el compromís que la vida no els separi i no convertir-se en adults que traeixen els seus principis. Però en els seus nous recorreguts de joventut han de gestionar molta vida desconeguda. No tenen clar el que volen ser, i tampoc sembla que el fet de decidir-ho estigui a les seves mans. Potser convé fugir de casa per no ser com els seus pares. Es pot somiar, però és difícil sense un euro a la butxaca. Amb quants nòvios s’arriba a la maduresa sexual?, per què no perdre de vista el món i viure entre muntanyes?, o per què no fer la revolució?

Els relats de les seves vides es creuen i es retroben quan arriben als divuit anys, quan sembla que ha arribat el final de l’esclavatge en mans dels més grans.

El llibre “Benedicció” de Kent Haruf, d’edicions del Periscopi /Literatura Random House. Kent Haruf (1943-2014) va néixer a Colorado, als Estats Units, lloc on ha situat totes les seves ficcions literàries. Se li han atorgat nombrosos premis i guardons per la seva trajectòria literària. La Trilogia de Holt (Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció) li va valdre el reconeixement unànime dels lectors i la crítica gràcies a una prosa plàcida i senzilla, amb què explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural on també situa el vincle més fort.

Morim un dia, i vivim la resta. Quan algú se’n va després d’una llarga malaltia té temps per acomiadar-se, és el cas d’en Dad Lewis, el protagonista.

En Dad Lewis va perdre el seu fill, amb qui no es parlava, per una discussió i ara, un cop li han diagnosticat un càncer terminal, sap que aviat perdrà la vida. La seva dona i la seva filla s’esforcen perquè els seus últims dies siguin còmodes, però alguns canvis subtils en la tranquil·la comunitat on viuen, com ara l’arribada d’un nou predicador de Denver, han remogut records latents.

Amb el suport de la dona i la filla, i envoltat de la comunitat d’amics i veïns, cada un enfeinat amb els seus reptes personals, en Lewis entoma el seu destí de manera que la seva experiència transcendeix el tema de la mort i esdevé una meditació commovedora sobre les connexions, i les separacions, que constitueixen una vida.

A “Educar en la realidad” de Catherine L'Ecuyer, de Plataforma editorial els infants aprenen en clau de realitat. Per poder-la captar necessiten relacions interpersonals, contacte amb la bellesa i motius per actuar amb sentit. Necessiten sensibilitat, empatia, esperit atent. No obstant això, en un món on les pantalles són cada cop més presents, poden patir un dèficit de realitat. En aquest sentit, l'autora revela amb evidències demolidores una sèrie de mites educatius i demostra que la millor preparació per utilitzar les noves tecnologies de manera responsable té lloc a la realitat; és a dir, que la millor preparació per al món en línia és el món offline.

L'educadora canadenca investiga els mètodes d'aprenentatge que s'apliquen a les escoles i planteja la urgència d'una educació pública diversa i inclusiva. Al llarg dels segles, la manera com eduquem ha evolucionat. Tot i això, els nens segueixen sent els mateixos. Així ho creu l'educadora Catherine L'Ecuyer (Canadà, 1974), que advoca per una educació pública diversa i inclusiva.

Aquesta doctora en Educació i Psicologia ha dedicat part de la seva vida a estudiar els diferents mètodes d'aprenentatge i afirmar que "conèixer és créixer, transforma el que fa seu allò que s'ha après". Amb aquestes paraules es resumeix la filosofia que desprèn el seu darrer llibre, “Converses amb la meva mestra” d’Espasa.

Joan Rodríguez i Serra és educador social