Teràpia agraida

Hi havia un temps en que van aparèixer moltes definicions de RENFE, la majoria d’elles feien befa de la seva puntualitat, de la seva històrica tendència als retards. Una que va fer fortuna és aquella que deia que RENFE volia dir  Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados, fet que comportava l’afirmació implícita de que els trens portaven retard i a més estaven fets un fàstic.

Així era i ara encara ben segur que segueixen patint retards importants, tots els que hi viatjàvem vam aprendre el que era la catenària per les vegades que es trencava, els canvis d’agulla, i altres parts del tren i encara els més antics recordaran i parlen d’allò que popularment s’havia batejat com “L’apeadero” Hierros Alfonso, perquè el tren s’aturava sistemàticament just davant les instal·lacions d’aquesta empresa un cop superada l’estació del Prat. Era un clàssic.

I ara el “Jovent” que aspira a la república denuncia el mal funcionament de la Renfe i aprofita per demanar una abraçada fins que funcionin bé.

Pot ser que el Jovent s’hagi convertit en uns nous Teletubbies, aquells personatges tant entranyables i simpàtics que van fer les delícies de moltes generacions d’infants, els protagonistes com recordarem eren el En Tinky-Winky que amb una bossa de mà rosa, en Dipsy amb un barret de copa amb un estampat de taques de vaca. La La-la que va amb una pilota a la que anomenen "Pilota de la La-la". La Po que fa bombolles de sabó i té un patinet. Tenien un cos arrodonit, amb una cara de simpatia total i portaven una mena de pantalla de televisió a la panxa, però si hi ha alguna similitud entre el Jovent i els Teletubbies era que aquets personatges tenien una tendència natural a abraçar-se moltes vegades, tantes com les que el Jovent esperen fins que funcionin bé els trens.

Però hem d’agrair al Jovent republicà que promocionin les abraçades, no sé si la pancarta va ser penjada aprofitant el dia Internacional de les Abraçades que s’ha fixat el 21 de gener, data precisament de mala memòria a la nostra ciutat. Data que no oblidem va ser la data d’entrada dels feixistes i l’exèrcit franquista  a la nostra ciutat.

Però vaja no creiem que fos així.

Val al pena reproduir un fragment d’un text que va escriure la Rosana Carceller al Web de RAC1 referit a les abraçades.

Diuen els experts que han arribat a totes aquestes conclusions que l’abraçada és més efectiva si es rep d’algú amb qui hi ha un vincle afectiu (parella, familiar, amic...). Però és cert que, malgrat això, hi ha qui regala abraçades gratis com a gest altruista, per ajudar l’altre a sentir-se millor. La campanya internacional “Free hugs” (abraçades gratis) reivindica el fet de regalar afecte.

I també tenim la figura de la Sri Mata Amritanandamayi Devi que sense ser del Jovent republicà ni segurament conèixer Renfe. Al llarg de la seva vida, Amma ha abraçat i consolat a més de 39 milions de persones. Apa Jovent que no us queden poques abraçades, no....

Així doncs no seria gens estrany que el Jovent republicà ben disfressat de Teletubbies es presentés un dia a l’estació i comencessin a abraçar els soferts usuaris de la Renfe potser amb l’escalf i afecte de l’abraçada deixar de banda la mala llet que s’acostuma tenir quan el tren no funciona prou bé.

I també potser que la pancarta i l’acció no deixi de ser una excusa per abraçar-te per una llarga estona la persona que t’agrada sota l’excusa de que Renfe no funciona bé, doncs apa ben aferrat i a esperar.

Ei! el complement de “connectem el Penedès” ens agrada i molt.

Ho tenen fàcil, el Jovent que s’adrecin als seus majors, els seus adults republicans i els diguin que aquí fa anys que es demana el tren orbital que ajudaria a relligar les connexions del Penedès, en fi un altre bon motiu per abraçar-nos una estona més.

I culmina tot plegat amb la cançó de l’Antoni Font que podrien anar cantant mentre abracem les usuàries i els usuaris de la Renfe i a qui vulguem, puguem o ens deixi... entonem allò de Abraçades són pastilles

Per ses teves abraçades jo m'he estalviat moltes pastilles,
tu me desembulles dins sa panxa es nusos de requilla,
ses pastilles que me dóna es farmacèutic en veu baixa,
ses receptes que me plany es metge de família.

No defallim!