Avui parlem del bullying...

I és que l'assetjador és conscient que existeix un desequilibri de poder que li permet aconseguir un benefici (material o no), davant de l’assetjat/da que resta amb una total indefensió.

Com a conseqüència d’aquest assetjament les víctimes podem desenvolupar un conjunt de trastorns psicològics lligats a la seva salut, podent provocar situacions extremes i fins i tot a conductes autodestructives.

El bullying esdevé doncs una forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars, de forma reiterada, durant un temps determinat tant a l'aula com fora d’ella. Quan es fa a través de les xarxes socials s’anomena ciberassetjament.

Massa sovint els i les professionals observem que aquest assetjament té els seus inicis darrere d'una pantalla, el ciberassetjament o ciberbullying aprofita l’anonimat de les xarxes per protegir la o les identitats dels assetjadors i assetjadores. Actualment s’ha convertit en un problema que pateix un gran nombre d'alumnes a l’escola, als instituts i que preocupa a la comunitat educativa.

Podem classificar les formes d’assetjament entre iguals que es poden exercir de forma directa o indirecta. Quan ens trobem algú que agredeix directament i la víctima és conscient que algú li està fent mal, parlem de forma directa.

Per contra les formes indirectes poden solen molt subtils, en aquest cas la víctima no sap el que passa, desconeix qui l’està atacant. Quan no identifica qui li vol fer mal, provoca en la víctima una situació de vulnerabilitat més gran, dubtes i sol provocar molta ansietat.

Cal tenir en consideració que les relacions entre els iguals tenen molta importància tant en la socialització, el desenvolupament emocional com en els aprenentatges. Aquestes esdevenen influències generalment positives, a voltes es solen manifestar sota un paraigües de domini i submissió que provoca una victimització.

Per tant cal millorar les relacions entre els alumnes, això conduirà a una important reducció dels conflictes, també a una més gran inclusió, a un augment de l’èxit escolar. Amb aquesta millora assolirem una bona convivència en els centres educatius.

Podem classificar els tipus d’assetjament entre iguals, com

• Físic, amb empentes, pegant, amenaçant fins i tot amb l’ús d’armes.
• Prendre, trencar i amagar els objectes dels altres.
• De forma verbal, insultant, burlant-se, batejant amb sobrenoms.
• Parlant malament d’algú, difonent falsos rumors i mentides.
• Amb l’ús del món digital, amb trucades i missatges de text, correus, fotografies i vídeos tramesos directament, participació en xats, comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de forma anònima. Suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor.
• Provocant una exclusió social, excloure privar de la participació, ignorant a la seva víctima, com si no existís.

A voltes els comportaments d’odi i discriminació deriven en assetjament. Di el mitjans utilitzats són tecnològics (missatges de text, e-mails, xarxes socials, videojocs, etc.), es parla de ciberassetjament. Aquí tenim un agressor que usa l’anonimat provocant una desconfiança, la xarxa multiplica els efectes de l’agressió i la converteix en viral, s’estén i multiplica ràpidament.

Trobem que a vegades el sol fet de pujar només una vegada una imatge no desitjada a una xarxa social, és suficient perquè la vegin moltes persones. Cada vegada que es veu la imatge, que es comparteix, i els comentaris que la solen acompanyar són una agressió.

L’anonimat permet a un grup de persones posicionar-se en contra d’altres incapaces de fer-ho cara a cara, una multitud que es creu posseïdora de la veritat que és capaç de destruir sense escrúpols.

Alguns educadors i educadores que hem treballat aquests casos en una mediació, podem observar que molta gent no és conscient del que ha fet. Ha viralitzat uns comentaris sense conèixer realment a la persona,  els fets i sobretot l’interès pel fet descrit.

També en el cas del ciberassetjament pot exercir-se de forma directa o indirecta. És amb la forma directa on observem trucades, missatges, fotografies, vídeos o, fins i tot, filmacions en directe de la persona que agredeix.

I en el cas de les formes indirectes, qui exerceix el ciberassetjament publica material comprometedor sobre la persona assetjada, suplantant la seva identitat. Usa fins i tot imatges compromeses, comentaris o crítiques en pàgines webs, blocs o xarxes socials.

El ciberassetjament pot aparèixer en missatges de text, en correus electrònics, usant xats com WhatsApp, a través de les xarxes socials.

També amb l’ús de fotografies i/o vídeos que s’envien o es publiquen i en alguns casos amb els jocs en línia.

També podem veure diverses formes de ciberassetjament segons el tipus de conducta, així.

• El flaming, quan hi ha un intercanvi de missatges electrònics, amb insults i un vocabulari molt desagradable.
• El harassment amb l’enviament d’imatges o vídeos humiliants, virus informàtics, fent escarni en els jocs en línia.
• Denigration, amb la distribució d’informació en to fals i despectiu amb correus electrònics, missatges i fotografies alterades digitalment.
• Happy slapping, amb la filmació de vexacions que després es pengen a la xarxa.
• Exclusion, privant a algú l’accés a fòrums, grups, xats o xarxes socials.

L’assetjament esdevé una violència social per naturalesa, amb efectes molt negatius en el clima de l’aula i en els processos d’ensenyament a l’escola.

Per definir els protagonistes d’un assetjament hem de recórrer a aquestes definicions, 

• L’agressor o agressora, és qui comença l’assetjament i en pren part activa.
• Els seguidors,  no l’inicien però mantenen una part activa.
• Els partidaris,  no prenen part activa, el recolzen mostrant un suport obert.
• Els espectadors, no prenen posició, no intervenen.
• Els possibles defensors que pensen que caldria ajudar la víctima, però no fan res de res.
• Els defensors, els que no els agrada l’assetjament i ajuden, si poden a la víctima.

Hem de saber i tenir present que l’assetjament és un tema que afecta directament als drets fonamentals de les persones, sabent que tota persona té dret a veure’s lliure de l’opressió i la humiliació repetida i intencionada, tant a l’escola com en tot l’àmbit social.

Com s’especifica en l’article 3 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, de l’educació “els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals”.

El protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament i el ciberassetjament entre iguals 

Per mi, l'assetjament és presumir, és a dir “soc millor que tu i puc derrotar-te, no físicament, però sí emocionalment”. Whoopi Goldberg (nom artístic), el seu nom real és Caryn Elaine Johnson, és una actriu i productora estatunidenca, nascuda el 13 de novembre de 1955[1] a Nova York, Estats Units.

“Quan la gent et fa malbé una vegada i una altra, pensa sobre ells com paper de polir. Poden esgarrapar-te o danyar-te una mica, però al final, tu acabes polit i ells acaben sent inútils”. Christopher Paul Colfer (Fresno, 27 de maig de 1990) és un actor i cantant estatunidenc, conegut pel seu paper de Kurt Hummel a la popular sèrie televisiva Glee.).

M’agradaria incloure aquest treball de recerca que es va realitzar a l’IES Cubelles.

El millor tractament pel bullying és la prevenció, el compromís dels educadors i educadores ha de ser treballar des dels centres educatius, des del moment en que es perceb el mínim senyal de violència per part d’algun o alguna alumne.

Joan Rodríguez i Serra  és educador social.