La política d’habitatge del govern de VNG, valenta o ‘fake’?

Per respondre a aquesta pregunta cal recordar que les tres formacions ERC, Junts i la CUP que formen el govern municipal de Vilanova i la Geltrú, millor dit, que formaven el govern perquè actualment la CUP ha quedat fora amb la marxa de les seves tres regidores al grup de no adscrites consideraven que calia 'capgirar' de manera valenta i radical la política d'habitatge a la ciutat. Per aquest motiu, acordaren i es comprometeren amb la ciutadania amb aquests punts del pla de mandat:

"Ampliarem el nombre d'habitatges d'inclusió social de titularitat pública per tal d'atendre aquelles situacions de risc d'exclusió social com víctimes de violència masclista, joves provinents de programes de tutela, sensellarisme, discapacitat, gent gran vulnerable, etc.
Incrementarem el nombre d'habitatges de titularitat i de gestió municipal...

Millorarem la borsa de lloguer social i crearem una borsa específica d'habitatges compartits i impulsarem l'accés a l'habitatge de les persones joves...

Pressionarem la banca i els grans tenidors d'habitatges perquè els posin en lloguer..."

Els resultats d'aquests compromisos – segons el que publica  la web municipal- pel que fa a la promoció, la construcció, la concertació amb cooperatives d'habitatge, l'adquisició via SAREB o tanteig i retracte són poc menys de 4 habitatges del parc públic municipal destinats per a projectes d'inclusió residencial,  no arriba a la desena les ofertes d'habitatges de particulars per ser llogats a persones en situació d'exclusió pel programa Reallotgem.cat que promou la Generalitat de Catalunya, un conveni amb SAREB per tenir 24 habitatges en règim d'ús de fruit per a destinar a lloguer i s’han obtingut 13 habitatges provinents d'entitats bancàries per dret de tanteig i retracte, que també seran destinats a allotjament d'urgència social.

Les xifres, com veiem, no són gaire encoratjadores i posen en evidència el relat que feia el  govern de valentia i capgirament de la política d’habitatge.   Hem de dir, però,  que per a poder mitigar la problemàtica de l'emergència residencial a la ciutat, ha calgut que incrementessin les polítiques assistencials, ampliant les partides del pressupost municipal destinades a ajuts directes a les famílies.
En matèria d'habitatge, malauradament, tot i que hom vulgui i tingui ganes de ser 'radical i molt valent' no es bo generar falses expectatives. S'ha d'actuar amb cura i reconèixer que l'àmbit competencial i  les capacitats pressupostàries i financeres municipals són força limitades per a donar un tomb de 360 graus. 

El que sí concerneix al responsable local d'habitatge és guiar la seva política en base a tres grans línies d’actuació:

La primera, actuar des del realisme competencial i la humilitat. Evitar anuncis 'fake's' o generar falses expectatives. La complexitat de la problemàtica requereix mesures i accions des de tots els fronts i institucions i són, mal que ens pesi, moltes a llarg termini.  Per exemple, tothom sap que per acabar amb l'especulació i financerització sobre l'habitatge, el regidor o regidora d’habitatge ben poc pot incidir i que la clau de volta rau en els canvis del marc legislatiu i normatiu.  En aquest sentit, ara tenim una finestra d’oportunitat oberta amb la nova  Ley de la Vivienda que s’ha d’aprovar per a regular de manera efectiva els preus dels lloguers i obligui als grans tenidors a oferir lloguers socials... El que sí li incumbeix als ajuntaments és gestionar que els instruments normatius, d'ordenació i planejament de la ciutat puguin facilitar sòls per la promoció d'habitatge social, assequible i públic al municipi.

En segon lloc, garantir l’empatia i la protecció comunitària. Cal dotar-se i facilitar des de la proximitat el suport jurídic, econòmic, emocional i de la comunitat en l'atenció a les famílies que pateixen vulnerabilitat residencial.  No es tracta  únicament de prestar ajudes, cal acompanyar solidària i integralment la situació.

I finalment, actuar amb creativitat i adaptabilitat al canvi. L'acció municipal ha de ser un laboratori constant d'idees, de projectes i d'experiències obertes al coneixement de  la realitat  i de les necessitats socials i urbanes  canviants.  Posar en marxa projectes que facilitin solucions, adaptades, flexibles i singulars per a respondre a la gent.

En aquesta línia, molts municipis han fet els deures contribuint i innovant.  Així tenim experiències com els projectes APROP de l'ajuntament de Barcelona que facilita l'accés a habitatge temporal a les persones amb dificultats d'emancipació en solars dotacionals amb edificis de contenidors industrialitzats, o com la de l’ajuntament de Castelldefels, amb la posada en marxa d'Unitats Antidesnonaments per a donar una atenció específica a les famílies en situació de vulnerabilitat que s'enfrontaven a processos de pèrdua de l'habitatge, o sense anar gaire lluny, Sant Pere de Ribes que ha cedit sòl municipal a cooperatives d'habitatge per a la promoció d'habitatge de lloguer social...

Crec que ara sí podem donar resposta a la pregunta inicial: la política d’habitatge del govern de VNG, valenta o ‘fake’?.

Iolanda Sánchez
Exregidora de l’Ajuntament de VNG i membre de Vilanova en Comú