‘Doneu una oportunitat a la Pau’

Al 1966 John Lennon escrivia aquesta cançó, en plena guerra del Vietnam, que ha sigut mítica i vigent durant 56 anys, i que ara  ens hauria de guiar als europeus quan el sistema capitalista “imperialista” nord-americà i el seu homòleg versió “autoritari” rus han decidit resoldre les seves diferències de la manera més salvatge possible, que és fer una “guerra vicària” en la que el patiment i els morts, per una de les parts, els posen un tercer país que en aquest cas és Ucraïna. Un país aquest que ja feia anys que es va presentar com a candidat a víctima al voler fer el que també 60 anys enrere ja va intentar Cuba de ser una base de míssils russos (llavors soviètics) a les portes dels EE.UU.; un intent que va tallar de soca/arrel el llavors president dels EE.UU. John Kennedy, amb el suport entusiasta del món “occidental”, amenaçant amb una guerra nuclear però amb la diferència que el rus Kruschev  va entendre la situació, es va arribar a un ampli acord i va retirar l’ armament.

Aquesta situació està portant greus conseqüències a tot el món i, especialment a Europa, que finança una guerra que no ens portarà res de bo, sinó que cada dia som més irrellevants en un món en el que com més s’allarga aquesta guerra més anem cap un repartiment del poder entre els EE.UU. i la Xina, amb dues fórmules de capitalisme salvatge, i amb la major part de la humanitat mirant com ens estem matant i/o empobrint sense acabar-ho d’entendre. I això sí, amb les empreses d’armament fent guanys a tot drap, com ho han fet i segueixen fent les farmacèutiques amb el Covid.

Crec que ha arribat l’hora de “donar una oportunitat a la pau”, de la lluita pacífica contra la guerra, de pensar per nosaltres mateixos i deixar de ser un ramat portat pels grans mitjans de comunicació (i també la majoria de petits) i dir que Europa no volem cap d’aquests dos sistemes que ens estan imposant, sinó que volem lluitar, pacíficament, per un sol món en el que valgui la pena viure-hi, recuperar els valors que ha tingut durant anys i treballar per tirar endavant a partir de la realitat més propera, que per nosaltres és el Penedès i Catalunya.