Junts, però ben esberlats

En aquest sentit, aquest darrer cap de setmana “Junts” ha dut a terme el seu segón congrés, a Argelers-sur-mer.  Encara no sé què se’ls hi ha perdut per aquells verals de l’Occitània.  Han passat gairebé dos anys des que va tenir lloc el primer. Fou quan el pròfug de Waterloo va pretendre donar un autèntic cop de timó. 

Van empentes, rodolons i batzegades. D'aleshores ençà, em  segueixo preguntant si realment tenen algun nord. A banda que  voldria saber en què queda aquella suposada “llufa” del mandat de  l’1-O. Que ningú no oblidi unes altres declaracions esbiaixades de na Laura Borràs: “la via àmplia que proposa ERC cap a la independència és tan lenta que pot acabar en via morta”. Com deien els italians, “parole, parole, parole…”. Molta xerrameca per a no dir ni fer res. De  la suposada vigència d’aquell brindis al sol, no se n’ensuma res. 

Crec que refundar -5 anys després de néixer- aquest intent de partit dessota el lideratge de dues figures tan inconsistents com Borràs i Turull és tocar a morts. Adduir el victimisme perpetu de l'exili d'en Puigdemont i l’ofec de Madrid ja cansa. No será que l'expresident pretén salvar “els seus mobles”? Cuirassat dessota la condició d’europarlamentari, a mi, particularment, tant se me'n fot. Té o ha tingut alguna vegada quelcom per a oferir al país?  

La tàctica de bordar, confrontar i ensenyar les dents no va. Tan difícil  és establir pont per a sumar amb altres forces catalanes i cercar un  diàleg constructiu amb “l’estat veí” que diuen ells? En el patètic  incompliment de compromisos pressupostaris de Madrid, potser bona part de culpa és seva. El més fàcil passa per criticar/“disparar” contra ERC. S’entreveuen contínues contradiccions que no fan altra cosa que perdre un llençol a cada bugada. L'abandonament del vaixell per part de “pesos pensants” (com ara en Carles Puigdemont i Jordi  Sánchez) o els adéus a la política d’Elsa Artadi o Marta Madrenas no auguren altra cosa que l’escapçament d'un projecte inviable.  

Mentrestant, algun alcalde dels seus (com a Matadepera) té la santa  barra de declarar festiva la data del primer d'octubre. Sense més  comentaris! A banda que obliden que també és el “día del Caudillo”.