Un nou lideratge per a Vilanova i la Geltrú

Fa uns dies, els i les socialistes de Vilanova i la Geltrú vam poder celebrar, després de dos anys d’aturada per la pandèmia, la nostra paella anual. Un acte de caire polític, reivindicatiu i festiu en que vam aplegar més de 300 persones, moltes d’elles vinculades al teixit associatiu i veïnal de la ciutat.

Aquest tracte directe i el diàleg constant amb la ciutadania és una manera de fer en la qual hi crec fermament i que, de la mà del Grup Municipal Socialista, posem en pràctica ara des de l’oposició, igual que hem fet quan hem exercit responsabilitats de govern. No hauria de ser l’excepció en política i, sobretot en política municipal, el govern en contacte permanent amb els veïns i veïnes, saber en cada moment allò que passa als carrers i places de la ciutat, conèixer de primera mà els problemes i les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.

Aquesta manera de fer que sembla òbvia i que, evidentment deriva també del fet que qualsevol alcalde o alcaldessa viu o hauria de viure cada dia la seva ciutat, malauradament ha desaparegut de Vilanova i la Geltrú en els últims anys fet que, des del meu punt de vista, és causa important dels despropòsits impulsats per l’actual govern municipal.

Un alcalde ha d’estar sempre i a totes. No només en les ocasions lluïdes i en les fotos. Un alcalde no pot negar-se a rebre veïns, associacions, gremis. Ha d’escoltar tots els col·lectius i tots els ciutadans. I ha de fer-ho sempre. No únicament prendre la iniciativa o respondre a cop de Twitter o de xarxes socials. I un alcalde ha de ser capaç de dibuixar el futur de la ciutat, definint i implementant decisions per millorar la vida dels veïns i veïnes i fer-ho comptant amb l’opinió dels afectats o, si més no, escoltant-los, atenent sempre el bé comú i deixant enrere dèries personals o polítiques.

Governar a peu de carrer, governar pel conjunt de vilanovins i vilanovines i amb el conjunt de vilanovins i vilanovines. Aquesta és la manera dels i de les socialistes d’entendre el lideratge a la ciutat. Aquesta és la meva manera d’entendre com cal governar Vilanova i la Geltrú. I és que, per exemple, el greuge que han patit i continuen patint els ciutadans obligats a gastar hores de la seva vida atrapats en embussos a la Ronda Ibèrica per una decisió irracional; el negatiu impacte que suposarà el canvi de gestió de la neteja viària per a l’economia familiar dels seus treballadors i treballadores; les repercussions sobre el turisme i les visites a la ciutat de tenir una ciutat bruta i deixada pel que fa l’economia de la vila, per no parlar del negatiu impacte en la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania, no són més que el resultat d’una clara manca de lideratge. I, sobretot, d’aquest lideratge entès des de la proximitat al que em refereixo.

És per això que des del PSC estem disposats a tendir ponts i a refer uns vincles amb el conjunt de la ciutat que mai s’haurien d’haver trencat. Vincles que ens ajudin a copsar el pols de la ciutat, a veure i, per sobre de tot, a escoltar la ciutadania per poder aportar propostes i solucions als seus problemes quotidians i alhora que ens permetin construir, plegats la ciutat que volem per al futur, la Vilanova i la Geltrú del 2035, una ciutat més pròspera, amb més oportunitats i qualitat de vida per a tothom i que es compti entre les ciutats capdavanteres del país.

Juan Luis Ruiz

PSC Vilanova i la Geltrú