Al juliol, tota la roba al vol

Quan es fa alguna bugada, les peces de roba es cremen. Els  garrins i les llocades que hi neixen es moren. Té les seves genialitats, tot i que uns el veuen benigne i d’altres, malèvol. Malgrat tot, d'acord a la dita del que “de gustos, no hi ha res escrit”, deixem-ho córrer. 

Se celebren un munt de festes majors i són munió els qui festegen la diada del seu sant patró: com ara Esther, Isabel, Fermí, Enric, Carme, Aleix, Frederic, Elies, Daniel, Cristina, Jaume, Anna, Joaquim, Natàlia, Marta, Bonaventura o Ignasi. Raó de més, doncs -amb els dies més llargs- per a mostrar-se en un to joliu i gentil. 

És el 7è. mes de l’any. En l’antic calendari romà es deia “quintilis”, en ocupar la 5ª. posició. Se li va canviar pel de “iulius” en honor a Iuulis Caesar, després del seu assassinat, perquè havia reformat el  calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. “A primers de  juliol, un pas de caragol. A darrers, una hora s’ha perdut de sol”. 

Tanmateix, jo sóc dels qui penso que més aviat malbaratem massa  temps de lleure, penosament. La resta de l'any, solem queixar-nos  de manca d'hores…i, quan ens sobren, les matem matusserament. 

“Al juliol, a l’era hi fa un bon sol i pobres dels qui són al sol”. Al cau  d'una bona ombra o amb l’ajut d’aire condicionat, hem de trobar  minuts per cloure temes penjats de l’agenda. Per contra, el rei dels astres garanteix i certifica la dita del “juliol no se'n va sense verol”. El  raïm canvia el seu color i augura una verema exitosa i un most molt preuat, poques setmanes després. “El juny diu al juliol: jo he plogut;  tu fes bon sol”. De fet, alhora és conegut com el “mes del sol”. D’ací  tiben un seguit d’adagis ben eloqüents i prou sorneguers: “Pel juliol  balla qui vol / Pel juliol beure, suar i la fresca buscar / Pel juliol molt  soroll i poc brou / Pel juliol molt soroll i poques nous / Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol”… Amb tot plegat, bo és prodigar trobades  d'amics per a prendre un refresc. Cal recuperar temps del que ens  va robar un parell d'anys de pandèmia.  

S'ha de combatre set i suor: “pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar”. Al món animal, “del llop sentiràs el primer udol”. Amb aquest nodrit estol de dites paremiològiques, acabo desitjant un mes de conya per a tothom, si Déu vol. Això sí, ben aprofitat! El temps és or.