L’optimisme a tota maquina

Si van a aquesta velocitat potser es passen de frenada i quan hagi de parar màquines no ho puguin fer perquè circulen en picat i sense ningú ni res que els pugui plantar cara.

A Calafell són més tradicionalistes i inverteixen els calerons d’un altra manera, però gràcies als esgangalats saben com gaudir de la festa major amb la gent d’aquí. Muntar un concert de festa major perquè et vingui la majoria de gent de fora, no és una festa major on han de participar la gent del poble i algú de fora de retruc. Doncs a Calafell això ho tenen molt clar i des de fa uns anys que s’ho treballen perquè la gent visqui la festa del poble com correspon i no compartint platea amb 5.000 persones que no coneixes de res i difícilment tornaran al poble.

Els administradors de festa major del Vendrell que no tenen cap tipus d’entitat i que actuen com uns autèntics matxaques purs i durs sense que els sigui atorgada una mínima personalitat que els permeti amb l’ajut de l’ajuntament certa autonomia per fer i desfer contractes, han vist com des dels seus responsables polítics els convidaven a treure diners de sota les pedres per la festa grossa, ja sigui venen loteria, samarretes i el que fes falta. Ara falta saber si podran triar alguns grups directament o els hi ve donat pel comercial de torn que fa molts anys que dels concerts que porta al Vendrell en treu uns quants dinerons. Aquests personatges abans de venir l’agost ja l’han fet amb els diners recollits per simple fet de posar en contacte l’oferta i la demanda. Encara no ho hem superat i aquí hi ha molts diners que marxen per aquestes canonades públiques.

Ells, allí pencant fins el darrer moment, cercant amics i famílies per poder donar el màxim servei en la barra del concert de Camela que ha estat després del concert de Mago de Oz, el segon esdeveniment amb més gent del Vendrell en aquest segle. 

Aquests diners recollits jo crec que no aniran pas a contractar un altre grup o història per la festa major sinó que desapareixeran en les misterioses canonades de la casa gran on hi ha mols diners segons perquè encara que no tingui ni solta ni volta i per altres coses doncs no tenim ni un cèntim d’euro. Com ho saben els pobres administradors que busquen el cèntim i van els seus gurus polítics un concert que entre una cosa i una altra va costar uns 60.000 euros perquè també s’han de pagar les hores extres de la policia i la brigada que pocs d’allí es van assabentar de què volien els polítics que anés la política.

A banda de tot aquest muntatge del concert de l’orgull gai. Va resultar que ni els intèrprets principals van dir una sola paraula sobre aquest tema durant l’hora i mitja del concert. Si al principi van posar una monologuista que abans de començar ja tenia molt clar que es jugava la vida davant un grup com aquest i evidentment, entre una xorrada, un encert i uns silencis va sortejar la mitja hora que tenia contractada i cap a Madrid perquè aquí de monologuistes bons no en tenim a part del Toni Moog que va triomfar en la darrera festa major.

Aquest any diguin el que diguin ha estat l’any de Camela encara que no ha estat per festa major i inclús coincidint amb un acte de barris, però això ja passa en moltes facetes d’aquest Vendrell amb regust a vi novell que encara està buscant el lloc que li toca amb la gent rebotada per les dutxes i el manteniment sota mínims de tot un municipi seguint la política d’un gran estadista local sempre present en els seus seguidors quan marca el guió, Martí I, el Carnisser. Ja sabeu si voleu ser administradors, que us tocarà fer a no sé que l’any que ve el vent de l’est canviï de totalment direcció i els administradors siguin algú a part de no cobrar ni cinc i rebre mil critiques a tort i a dret tinguin certa autonomia d’acció per fer i desfer.