-
Tribuna
-
Josep Ballbè i Urrit
- Vilanova i la Geltrú
- 31-07-2022 19:40
Fa una setmana, el Banc Central Europeu dictava sentència: per primer cop -en els darrers onze anys- pujava el preu del diner mig punt
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No va representar, però, cap sorpresa. Es veia a venir. A partir d’aquesta mesura, com en tota batalla, hi ha guanyadors i perdedors.
De moment, plana la tenalla d’una inflació desbocada amb els dubtes que genera la mesura sobre inversió i consum.
Aquells que estan endeutats -sobretot amb hipoteques- la venen ballant des de primers d'any. Per contra, els qui disposen d’estalvis albiren un petit “respir” per a pensar on els col·loquen. Ningú, però, no dóna duros a quatre pessetes. La sofisticació dels productes bancaris oferts amaga un hàlit d'entabanament. Potser la millor opció sigui mantenir posicions en comptes a la vista. Una forma de “menjar poc i pair bé”. Embrancar-se a immobilitzar saldos -a 3 ó 5 anys- combinant aproximadament tres quartes parts en estructurats i la resta a termini pressuposa un risc alt en aquests moments. Tampoc em sedueix gens ni mica comprar deute públic d'estats com el nostre o l’italià, que no mereixen un bri mínim de confiança.
Sense voler ésser malastruc, pinten bastos per la tardor. Cap mortal no pot entendre la inacció política de la UE, incapaç de “frenar” el conflicte bèl·lic d’Ucraïna, 5 mesos després d’esclatar. La incertesa provinent d’un suposat tall de subministrament de gas rus ens podria abocar a la recessió.
El creixement del PIB de cara a 2023 sembla esquifit i pírric. Les estimacions dels entesos (BCE, Airef, Funcas o BBVA, entre d'altres) no donen per a tirar coets. Dubto molt que, a fi d’any, l’IPC es trobi per dessota del 8%... I, pel 2023, ens anticipen xifres sobre el 5%. Tot és un disbarat majúscul.
En aquesta conjuntura, tindrà el motor exportador prou embranzida per a arrossegar la macroeconomia del país? Seguirà el govern socialista del senyor Pedro Sánchez entestat a focalitzar esforços en la via del turisme i els serveis minimitzant l'expansió productiva en el camp industrial? El sol no ens ho guareix pas tot ni fa miracles.
Queda pendent una assignatura: aprimar brutalment la maquinària política i funcionarial del país. No essent així, sempre seran quatre els qui van bé. El pobre contribuent haurà d'ésser l’únic que s´esforci.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
