Els vells contestataris mai no moren

Després de llegir, junt amb els amics Bienve Moya i Sixte Moral, el pregó al Teatre Principal, vam baixar per la Rambla amb les autoritats locals i els pabordes organitzadors de la festa, en una comitiva que obria el grup musical els Ministrers de la Vila-Nova. Jo anava pensant en una frase de Ringo Star, admirant-se que el portessin a ser saludat per Sa Majestat britànica: "Què hi fa un pringat com jo en un lloc com aquest?"

Quan, al costat de l'alcaldessa i la regidora de Cultura vam travessar la gentada que hi havia a la plaça de la Vila, gràcies a un passadís miraculosament aparegut, vam accedir a l'ajuntament saludats per la mà enguantada de dos guàrdies urbans en posició de ferm i uniforme de gala. Llavors em van venir al cap un parell de coses. Primer de tot, vaig pensar en la meva mare, que molts anys abans va entrar per aquesta mateixa porta, obrint-se pas entre un premut i amenaçador grup de guàrdies civils, acompanyada per un minúscul grup de dones, totes amb una galleda a la mà, per demanar, inútilment, a l'alcalde franquista que l'aigua corrent tornés a brollar de les aixetes de les cases. També vaig recordar quan, encara adolescent, jo mateix, amb cames tremoloses, vaig travessar aquella porta per acudir al despatx de l'alcalde perquè el titular del moment m'esbronqués per una crònica com a corresponsal d'un diari de Barcelona que no li havia agradat gens. Però, sobretot, allò que més vaig pensar van ser les paraules del bateria de Liverpool en entrar al palau de Buckingham, salvant totes les distàncies.

El Bienve, el Sixte i jo, com molts altres jovenets i jovenetes de principis dels 70, devíem ser un petit gra en el pandero d'aquelles autoritats d'un règim no apte per a contestataris. D'aquell trio de criatures inquietes, encara amb restes jovenívoles d'algun gra a la cara, en va sortir la idea de dotar el nostre poble-ciutat d'una colla castellera, els Bordegassos. La colla i l'ajuntament ens ho han reconegut amb aquesta distinció. Ho agraeixo, i crec representar també el sentiment dels meus dos companys dient, amb un altre pelut de l'època: "No en sabíem més; teníem 20 anys", però alguna en vam endevinar.