Noves formes de vida pel canvi climàtic

Sortir al carrer a partir de les 10 del matí i fins a les 18 hores és un acte de valentia només justificat per causes honroses i ben motivades. A partir d’aquesta hora de la tarda tot i que la cosa no es tan tòrrida, encara fa molta xitxarra per deixar els més valents a casa.

Una hora abans de la posta de sol, es comença a estar una mica bé si fa una mica d’airet que t’acaroni la cara, sinó la veritat que costa una mica aguantar aquestes altes temperatures. Molts aires condicionats van a tot drap i altres doncs fins que l’economia ho pugui aguantar i vingui la factura de l’agost allà al més de setembre. Algunes persones per estalviar el que fan és anar pel matí i per la tarda a un centre comercial on allí s’hi acostuma a estar fresquet i de pas van comprant alguna cosa per menjar o vestir perquè cada dia en aquests grans superfícies venen més coses i variades. No crec que triguem gaire a trobar aquí alguna oferta de cotxes molt concreta entre altres ofertes que ja tenim assimilades.

Altres llocs on s’acostuma  a estar fresc són les esglésies, però aquest cop no pas pels aires condicionats sinó perquè alguns dels seus constructors ja varen preveure aquestes altes temperatures estiuenques, encara que segurament, no tan altes i algunes de baixes a l’hivern. Llavors ja van dissenyar una estructura que es pogués ventilar correctament durant tot l’any evitant aquestes temperatures extremes a l’interior. A més, com acostumen a ser edificis de sostres alts et permet una mica de pau i tranquil·litat que en els altres espais és difícil de trobar.

Moltes persones han aprofitat aquestes grans superfícies per passar algunes hores. Alguns municipis també han habilitat els centres cívics perquè la gent estès fresqueta en edificis públics, però molts sempre poden trobar més diversió en una gran comerç que no pas en un casal amb la gent jugant a les cartes.

En alguns indrets s’han obert les piscines públiques per combatre la calor. Aquí com tenim aquest platja tan autòctona amb uns monuments que semblen dutxes sempre teníem l’oportunitat de gaudir d’aquest tros de paradís amb unes xancles que no se’ns claves res a la planta dels peus ni el pedruscall que tenim a un tros de la 1a línia de mar.

Haurem de començar a canviar alguns dels nostres hàbits comercials perquè sortir al carrer al voltant de les 12 del matí o a les 17 hores és una esport fora de tota lògica i raó humana. A aquestes hores, només obert aquells llocs que poguessin garantir una certa temperatura a la clientela.

Els horaris de treball al carrer s’hauran de repartir entre el matí fins a les 10 i a la tarda. A les hores de calor, a caseta gaudint de les ombres no sé que acabem en un hospital amb un cop de calor.

De cara a les festes majors, això de fer castells a les 12 del migdia és una cosa que s’ha de buscar alternatives perquè sembla ser que en els propers anys aquest serà el clima que tindrem. Els castells al tard. També hi ha d’haver canvis en els nostres conreus. Sinó plou, ho haurem de buscar noves varietats de raïm o buscar altres cultius més adaptats a les noves circumstàncies. Permís per fer piscines  familiars i semblants quedaran  condicionades  a molts factors de subministrament. Molta misèria tot plegat.