Els perills de l’estiu... (3a part)

El 'matalleó' consisteix a fer una clau d'arts marcials, en concret de jujitsu, agafant a algú per l'esquena i escanyant-lo fins a deixar-lo sense oxigen i inconscient.

Tik Tok és l'app de moda, on quasi tots els i les preadolescents i adolescents volen ser-hi. Podem trobar vídeos curts amb balls, trucs i reptes, formen una manera de relacionar-se, d'expressar-se i comunicar-se amb l'entorn.

El repte del trencacranis, que va aparèixer el 2020, on podem trobar com a desafiament la ruptura del crani. Un joc mortal que consisteix en fer saltar una persona el més amunt possible i deixar-l’ho caure.

Però encara podem trobar un augment de reptes virals perillosos com els anomenats 'challenges' de Tik Tok, alguns dels quals freguen els límits legals, i on els seus creadors o impulsors poden arribar a ser imputats penalment i assumir responsabilitats per les lesions o inclús la mort dels participants.

Accions com llimar-se les dents a casa, aplicar-se crema solar de manera selectiva per la cara o tirar aigua en una olla amb oli roent, amb l'únic interès de divertir-se o fer-se més coneguts a les xarxes socials.

Molts educadors i educadores socials alertem del perill dels jocs en línia per als infants, la majoria dels jocs més populars contenen publicitat que pot afectar negativament els menors. És aquest un fet desconegut per molts pares i mares, els passa desapercebut i el pitjor és que no s’adonen de les seves conseqüències.

Hem pogut observar, sobretot en l’àmbit escolar que les conseqüències són més greus, on l'assetjament escolar o el ciberassetjament per una influència de la publicitat camuflada entre els jocs. Hi podem afegir també l'accés a continguts inapropiats per a la seva edat.

Els jocs publicitaris provoquen canvis subconscients en el comportament dels infants, la publicitat subliminal de productes atractius pels infants, com les llaminadures.

Molts pares veuen augmentades les factures telefòniques per un creixent augment del consum de jocs d’atzar, encara que no impliquin directament apostar amb diners, sí que es poden convertir en una via d’entrada dels menors al món de les apostes. El joc d’atzar és una activitat freqüent en la joventut, les oportunitats de jugar, l’atractiu de molts jocs i els llocs de fàcil accés. Els i les adolescents esdevenen potencials consumidors i com a conseqüència augmenta la possibilitat de desenvolupar un problema amb el joc.

És important educar els joves perquè entenguin què és el joc d’atzar i quines són les seves possibles conseqüències. Cal doncs explicar els riscos que porta el joc i les potencials conseqüències negatives del seu abús.

Alguns senyals d’alarma serien observar un aïllament o pèrdua d’interès cap a la família i els amics, que comporta una menor comunicació.

El poc interès en les activitats socials preferides i un augment dels signes d’estrès, canvis d’humor, ansietat.

No menjar ni dormir bé i una negativa a parlar de la seva relació amb els jocs d’atzar.

I és que jugar és un terme molt ampli, que pot prendre mil matisos i colors. Ara sí, podem trobar una definició força acceptada pels experts en diversos àmbits que jugar és la manera com l’infant es relaciona amb el món, l’experimenta i el comprèn.

En aquest procés de descoberta el nen utilitzarà les eines que té a la mà en cadascuna de les seves diferents etapes evolutives. Som sabedors que el joc canvia amb l’edat, però la necessitat de jugar no desapareix, sinó que es transforma.

Cal saber doncs que el joc estarà molt més centrat en els sentits i el moviment quan són molt petits, i evolucionarà cap a un joc social a mesura que anirà creixent. És molt important saber el que esdevé més important en cada etapa com acompanyar el joc, per mitjà de quins materials, persones i ambients podem afavorir-lo.

“No hi ha res millor que aprendre jugant! El joc ens fa créixer. Jugar és compartir, col·laborar, pensar, resoldre, somriure... un camí cap a la felicitat!” (Montse Tapia 3r premi per fer una definició del joc amb tres frases).

Amb aquests tres articles no pretenc descobrir res de nou, solament aprofitar per reflexionar sobre alguns temes que omplen les xarxes i que a mode de comentari ens poden ajudar a fer-nos més conscients de la nostra realitat.

Cal gaudir, en cada moment de la realitat que ens toca viure, sabedors que els perills hi són, depèn de nosaltres, de les nostres actituds i sobretot de com responem, que el resultat sigui un o un altre.

Un anunci que s’ha fet viral aquest estiu ens diu que “qui va dir que cal escapar de les rutines, no es va equivocar de frase, sinó que es va equivocar de rutines...” Som nosaltres com a educadors i educadores els que hem de dotar d’eines als infants i joves per poder treballar les conseqüències dels  nostres actes.

Bon estiu i gràcies!

Joan Rodríguez i Serra és educador social