Pentinant el gat?

Llegeixo als mitjans d’informació l’èxit de l’operació DART. Se n’ha parlat molt. “Aquesta matinada la nau DART de la NASA ha aconseguit xocar contra un asteroide, en la primera prova de defensa espaial que s’ha fet mai. L’objectiu era desviar la trajectòria d’un asteroide anomenat Didymos”... “amb la intenció de comprovar si és possible de desviar la trajectòria d’un asteroide perillós que pogués adreçar-se cap a la Terra, amb conseqüències catastròfiques”. Penso que es tracta d’un èxit científic haver-ho pogut fer, i que deu ser una mesura de seguretat assenyada.

Segueixo llegint el que diuen els científics. “Pensem que un impacte devastador, amb conseqüències capaces de destruir la nostra civilització, es produiria per un xoc amb un asteroide amb un diàmetre d’aproximadament un quilòmetre. Aquest risc es podria produir en un interval a l’entorn d’un milió d’anys. Perquè el xoc fos amb un asteroide de més diàmetre, uns deu quilòmetres, d’interval seria de cent milions d’anys”. Realment d’això de la missió DART se’n deu poder dir ser previsor. És sensat, ara que no tenim problemes greus, invertir temps, esforç i diners en assegurar el futur de la Terra. “Els experts han anunciat la quantitat que es requerirà per crear un sistema per protegir la Terra dels asteroides mitjançant explosions nuclears: 5.500 milions. La primera etapa de la missió consisteix en el llançament de quatre vehicles: dos exploradors i dos interceptors d’asteroides. La seva implementació requerirà 1.300 milions de dòlars. La creació d’infraestructures terrestres s’estima en 1.000 milions més”.

Però..., és cert això que no tenim problemes? És cert que no hi ha problemes més urgents on invertir aquests 5.500 milions? Gastarem 5.500 milions per prevenir una possible por futura (a llarguíssim termini) i vivim i financem una escalada nuclear que pot (present) destruir la Terra diverses vegades? L’Institut Internacional de Recerca de la Pau creu que l’era de la reducció de l’armament nuclear posterior als temps de la guerra freda ha acabat. Vivim un major risc de fer servir aquestes armes. El món es rearma: hi ha menys unitats nuclears, é cert, però molt més potents.

Si no aturem decididament la contaminació atmosfèrica, de les aigües, dels sols, d’alguns aliments, hi haurà temps perquè un asteroide impacti a la Terra i hi posi en perill la vida? Si no fem front decididament al canvi climàtic, si únicament ens planyem dels seus efectes, si ens posem les mans al cap en lloc de a la butxaca, no estem fent la feina d’aquest temut asteroide que ens atemoreix tant que ens fa gastar 5.500 milions en mecanismes per a desviar-lo?

Diuen que qui no te feina el gat pentina, però en el nostre cas tenim molta feina, tanquem els ulls i seguim pentinant el gat. Nosaltres, que estimem tant els nostres fills i néts, que volem el millor per a ells, no som capaços de prendre’ns seriosament un risc present i ens ofusquem en un de futur que, si arriba, seria en un temps molt allunyat?