Cursa d´obstacles

El patiment mental i/o emocional suposa per qui el pateix, entre d´altres coses, una feixuga càrrega a la nostra motxilla quotidiana.

Aquells que hem tingut la mala sort d´haver viscut aquest estat en alguna de les diverses formes en què es manifesta, ha de viure i fer front, amb molta feina una etapa fonamental dirigida a recuperar-se per sanar-se.

Tant es val que hagi estat en el passat o bé en el present, o si arribat el cas, la persona en qüestió ha estat hospitalitzada en una unitat psiquiàtrica com a conseqüència d'haver patit un brot. La càrrega és per totes i tots la mateixa.

I no parlo només del patiment propi de l'experiència, ni de la reclusió hospitalària. Quan ha passat el temps necessari per aconseguir l'alta, molt freqüentment, aquesta persona es pot sentir víctima de ser associada a un estigma. Quan surts de l'hospital arriba un altre gran obstacle...

Em refereixo a aquella fase que vius per reintegrar-te socialment i que, malauradament, en una societat com la nostra, encara resulta freqüentment difícil per falta d'informació. Queda molt de camí per sacsejar consciències i corregir aquesta manera de veure a persones que han passat per aquesta traumàtica experiència podríem dir també social.

Qualsevol persona mal informada o potser no tan sols per això, emet un judici de valor sobre aquesta persona que és perjudicial per ella. Em ve a la ment una frase que vaig sentir un cop. Jutjar és fàcil però pensar costa una mica.

L'ésser humà té la virtut de l'empatia i és aquesta virtut la que pot evitar utilitzar l’estigma o l’etiqueta per fer un judici de valor a priori vers aquelles i aquells que en el passat o present tenim la mala sort de patir sofriment mental i/o emocional.

Una de les pedres més grans que portes a la motxilla un cop superada l'etapa en una institució psiquiàtrica i que resulta l'obstacle més gran a superar, és el treball de demostrar que ets una persona normal i corrent, quan de fet, ningú hauria de dubtar d'aquesta afirmació.

Malauradament inclús, moltes i molts dels que es troben també en aquestes circumstàncies han de lluitar, potser en l´entorn familiar on algun membre de la família no acaba d´entendre les seves circumstàncies independentment, no ho neguem, que existeixin uns forts lligams d'amor i afectius.

Després, ampliant el cercle social, anant pel carrer a comprar el pa o visitant a alguna amistat que fa temps no veus, potser hauràs de lluitar per explicar la mala experiència viscuda sabent que moltes vegades no tens garantia de rebre la completa entesa de la interlocutora o interlocutor als quals aniran dirigides les explicacions.

És l'ESTIGMA en majúscules que hem de combatre per sentir-nos reintegrats (Paraula que constantment hem de sentir) a la societat, a la nostra comunitat. Sigui al barri o altres espais socials en els quals abans participàvem i tornarem a participar.

Vivim uns moments en els quals totes i tots estem sotmesos a una gran pressió. Actualment, coincideix el fet que en els mitjans de comunicació es fan ressò d'articles interessants relacionats amb l'àmbit de la salut mental, descobrint la valuosa aportació d'algunes persones públiques de l'àmbit de la cultura, que de manera oberta han confessat haver viscut amb patiment mental.

Crec que la seva aportació és més important del que es pot pensar a priori, justament per normalitzar, informar i fer més quotidianes paraules com depressió, bipolaritat o esquizofrènia, brot psicòtic, escolta de veus... només per posar uns exemples de causes de patiment mental i/o emocional.

Altres aportacions necessàries són les d'associacions en primera persona com la nostra, l'associació sòcio-cultural Locomotora 21, que lluitem per obrir espais, contextos, com aquí mateix a l'EIX diari per poder escriure sobre les nostres experiències i sensibilitzar a la comarca.

Són unes línies les d'aquest article per reivindicar la lluita diària, la cursa d'obstacles de moltes persones que malauradament  hem  d'esforçar-se per sentir-nos reinserits, reacceptats, normals, sense tenir com a carta de presentació el diagnòstic dins la comunitat com abans ho havíem viscut. Una pedra menys en la motxilla personal en aquesta carrera d'obstacles.