El teatre amateur

Quan parlem del teatre amateur l’entenem com una activitat artística realitzada amb actors no professionals. El teatre amateur està molt arrelat, de sempre, al teixit associatiu català, hi ha moltes companyies de teatre d'aficionats que dediquen molt de temps a l’assaig, als muntatges i a la preparació de produccions.

Podem trobar un munt de grups i companyies amb una varietat d'estils, com musicals, comèdia, drama, monòlegs, varietats, sarsuela, òpera, sabedors que, en la majoria dels casos, solament faran una sola representació.

Aquests col·lectius, en algunes ocasions presenten propostes arriscades i de qualitat, tant clàssiques com contemporànies, esdevenint escoles d'art dramàtic, a banda de les pròpies representacions hi ha grups que participen i organitzen mostres i concursos.

Són actors i actrius amateurs que s’agrupen en entitats sense ànim de lucre, un grup independent o una secció d'una entitat com ateneus, casals, centres cívics, entre d’altres. És a l'any 1985, quan es va crear la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya que intenta aplegar una majoria de col·lectius dins d’un mateix paraigües.

A moltes persones els agrada estar en un grup cultural i concretament fent teatre, són grups que obren les seves activitats a persones de totes les edats. Inicialment esdevenen grups nascuts al voltant d’ateneus, orfeons, germandats, societats i parròquies, aquest conjunt d’aficionats representen autèntiques escoles de teatre, des d’on han sortit molts actors i actrius que han esdevingut grans professionals reconeguts en el nostre País.

El teatre s’ha convertit en una activitat cultural i també representa un punt de trobada de moltes persones de diferents orígens i formació. Algunes d’aquestes companyies veteranes s’han anat especialitzant, consolidant  representacions com els Pastorets, les Passions, o els Pessebres vivents. Algunes han estat les responsables de mantenir i fins i tot, recuperar l’obra d’autors locals i ressorgir mantenint petits teatres en pobles i ciutats.

Hem de reconèixer que ser amateur representa molt més que ser un aficionat, amb un compromís vers el grup i amb cada una de les persones que el composen. L’arrel de la paraula amateur, provinent del francès, és amor. El món del teatre amateur està ple d’actors i actrius, dramaturgs i directors amants del teatre que treballen intensament amb un mateix objectiu, la seva passió pel teatre.

Els educadors i educadores socials en la nostra activitat professional, tant en l’animació sociocultural com en el treball amb col·lectius específics sabem que el teatre esdevé un recurs excepcional, on els processos d’expressió representen el principal element per la diagnosi prèvia i també pel desenvolupament sociocomunitari.

El teatre com a eina d’intervenció, necessita d’una formació específica, per això és molt important la intervenció de professionals externs, talleristes, integradors i altres.

Una variant de teatre és el teatre social, un gènere de les arts escèniques que utilitza tècniques teatrals per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. És molt útil per a la recerca de solucions en conflictes interpersonals i pel treball amb col·lectius en risc d'exclusió. És un teatre interactiu que inclou una participació física i psíquica per part del públic.

Aquest teatre esdevé una eina creativa i transformadora, ens ajuda a conèixer les necessitats de la població i intervenint en les competències personals individuals i socials ens permet abordar el treball per tal que la persona esdevingui actora per promoure els canvis.

Pels educadors i educadores el teatre ens ajuda a fer una intervenció des d’una mirada més oberta, expressiva i emotiva, a partir dels propis protagonistes que intenten realitzar un canvi en les seves competències personals individuals i socials.

El teatre és una eina de reflexió, de transformació social i dona un sentit diferent a les emocions.

Cal parlar també dels fonaments i la filosofia del Teatre de l'Oprimit (TO), que és la principal metodologia teatral utilitzada en els processos d'intervenció social i educativa. Augusto Boal, dramaturg i director, la va desenvolupar i sistematitzar, amb diverses tècniques com el teatre imatge, usant l’expressió corporal i facial com a vehicle de comunicació, una manera d’expressar amb l’objectiu de transformar la realitat social.

El teatre fòrum, una tècnica fonamental del Teatre de l'Oprimit que té com a objectiu la reflexió i la cerca de solucions i alternatives a situacions d'opressió i dificultat social, mitjançant la creació col·lectiva d'escenes i personatges basats en les pròpies vivències.

I l’estètica de l'oprimit, que fusiona el teatre amb altres formes d'expressió artística com la pintura, l'escultura, la música o l'escriptura i les integra en el procés creatiu teatral.

El teatre ens ajuda a trobar eines que possibiliten el treball dels educadors i educadores dins d’un marc equilibrant el lúdic i el pedagògic/educatiu. El teatre es transforma en un espai on la interacció educativa ens permet treballar el creixement de la persona dins d'un context grupal.

És I‘excusa perfecta pel nostre treball educatiu, ens ajuda a agrupar tots els elements importants que reforçaran els nostres objectius, com la creativitat, la motivació, el treball en equip, la confiança i l'escolta. Enforteix els processos de preparació-realització-avaluació, les dinàmiques personals i de grup, l’aprenentatge de tècniques. També permet experimentar, treballar I’autocontrol i les estratègies d’improvisació entre d’altres.

A Cubelles el grup de teatre del Casal de Cultura, amb més de 30 anys d’existència, ha permès de generació en generació exercir aquest paper alhora cultural i de cohesió social, un clar exemple de consolidació d’una activitat reeixida i estable. (Grup de Teatre del Casal de Cultura de Cubelles, 938950682. Carrer Joan Roig i Piera , 3-5, Despatx 4, Cubelles, Garraf).

Malgrat les dificultats de les entitats per resoldre el “relleu generacional”, estic convençut que aquest col·lectiu sabrà trobar les eines necessàries per seguir treballant.

Vull aprofitar per dedicar un record molt especial al Salvador Estalella i Montané que ens va deixar el passat dia 16 de setembre, sense oblidar que ell va ser un component actiu d’aquest grup de teatre, un bon veí i una gran persona.

“El món sencer és un teatre,  i tots els homes i dones simplement comediants”. William Shakespeare 1564-1616, a l’edat de 52 anys, dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.

Joan Rodríguez i Serra és educador social