Les misèries humanes dels optimistes o simplement censura

L’any 2007 un grup de 6 amics varem encetar un programa a ràdio el Vendrell sota el nom de Pas de vianants. En aquest grup hi havia gent de diferents colors polítics que teníem en comú un blog personal on hi posàvem les nostres cabòries i desitjos. En aquelles èpoques encara no hi havia ni facebook, ni instagram ni res semblant als nivells actuals. Els primers passos en aquest món de les xarxes eren els blogs, que eren webs senzilles que et permetien interconnectar amb els lectors. Vàrem començar els primers programes a la ràdio en una campanya a les eleccions autonòmiques on vàrem entrevistar als principals líders de les formacions que concorrien per la demarcació de Tarragona. Varen passar les eleccions i de mica en mica el programa va perdre personal fins que al final vaig quedar jo sol dels membres fundadors.

No passa res. Vaig tenir la sort de buscar altra gent i anar compartint la presentació amb altres persones de la societat vendrellenca que durant molts o pocs programes m’acompanyaven davant dels micròfons. Gent de tots colors, alguns dels quals en un moment de la seva vida han estat i són regidors.

Generalment tothom ha tingut la seva porta oberta i la seva oportunitat independentment de la seva ideologia. Com més variat és un programa més ampli es el ventall per triar i la gent es pot fer una idea d’allò que pot resultar millor per la localitat.

A banda de polítics també he entrevistat entitats, comerciants, artistes, viatgers, lletraferits i tothom que ha volgut venir perquè tothom té una entrevista com a mínim. Sempre he intentat buscar gent nova que no haguessin passat mai pels estudis de la televisió o ràdio local o el seu art encara no havia arribat al gran públic.

Evidentment a part del Vendrell també he buscat gent d’altres localitats del Baix Penedès per donar a conèixer la seva obra o tasca. De tant en tant he preparat algun debat sobre temes diversos com ensenyament, situació de la comarca enfront la capital, etc.

També dins el que els terminis ho permetien havíem fet debats electorals amb un grup de gent fix que anava variant a vegades segons la disponibilitat de la gent per aquella cita esperada.

Va arribar el covid al març del 2020 i com és obvi vaig tancar el programa com ho va fer el món en aquestes dates. Tot seguit vaig ser víctima d’aquest greu malaltia que em va portar durant 4 mesos a lluitar entre la vida i la mort en diferents hospital de la zona als que sempre agrairé el meu reset vital.

Ara després d’aquest estiu tan càlid tenia ganes de tornar als micròfons a continuar amb el Pas de Vianants en una nova temporada perquè la veritat que aquí és una de les millors universitats que et pots trobar a la vida.  Portava 13 temporades en antena i més de 300 persones entrevistades durant aquesta història radiofònica als estudis de Ràdio el Vendrell.

Per tornar a engegar motors vaig parlar amb el tècnic dos cops amb un mes de separació i la resposta és que per torna a engegar es necessita el consentiment d’un òrgan de consultoria o similar que és el que ha d’aprovar el nou programa a la graella habitual.  Això mira li pots donar un cop d’ull i creure una mica, però quan veus que tot just acaba de començar un programa totalment nou de ràdio i un de televisió i la teva petició hagi d’esperar aquest òrgan que ves a saber quan es farà i qui el constituirà encara que el resultat majoritari final de les seves decisions tothom sap que ha de ser l’optimista perquè sinó es perd la gràcia de la democràcia i participació al Vendrell. Ves a saber quan es farà perquè portem 4 anys sense director a la tele i a la ràdio local, ni res semblant quan molts ja sabíem qui havia de venir, però com no hi havia reglament doncs s’ha hagut d’esperar una legislatura per podar tot en ordre i no a cop de decret com tant els agrada manar. Estic parlant d’un programa setmanal a ràdio el Vendrell que estan censurant en un equip de govern que fan anar els valors per tot arreu i no deixen que Pas de Vianants torni a la ràdio. Jo que mai he militat en cap partit i sempre he votat qui m’ha donat la gana evitant caure en manipulacions i efecte borrego.