Els reptes de la sanitat a la Vegueria Penedès

Partim d’ una situació amb tres grans problemes: un descontentament de l’ assistència Primària, unes llargues llistes d’ espera per intervencions quirúrgiques als hospitals i unes condicions dels professionals que cal millorar; el Govern i el Parlament s’ han de posar a la feina. En aquest marc, les quatre comarques de la Vegueria Penedès tenim un repte comú amb la Sanitat de tot el país: que el finançament segueixi sent, com a mínim, el mateix que durant l’ època del Còvid. És sabut que durant les retallades de la crisi econòmica que es van fer al 2010, es va deixar la sanitat a uns nivells inacceptables, que hem patit durant molt temps, i que no s’ han revertit fins a la pandèmia. Ara cal seguir com a mínim amb el finançament actual, que ha de repercutir en millor servei a la ciutadania i millor tracte i major nombre de professionals.

Les comarques de la Vegueria Penedès hauríem de ser capdavanteres en un nou concepte de l’assistència Primària; hauria de deixar de ser una organització desarrelada del territori per ser un organisme que treballa molt a prop de les institucions locals amb l’ objectiu de millorar el servei a les persones. Hauria de funcionar de forma molt semblant a l’ ensenyament de Primària, que està molt arrelat i en constant comunicació amb els Ajuntaments i les famílies usuàries. Hauríem d’ actualitzar la prioritat que tenien els Ajuntaments de fa un segle, de “cuidar” el mestre i el metge. Així cal que la veu del territori estigui en els òrgans de decisió sanitària, amb una relació constant amb els Serveis Socials municipals per que es multipliqués l’ eficàcia de tot el sistema.

Tenint una economia acceptable i una organització molt lligada al territori, és urgent disposar de les instal·lacions hospitalàries capaces de donar el servei que es necessita. En aquest sentit l’ Anoia està en millors condicions, l’ Alt Penedès/Garraf han signat un acord amb el CatSalut per executar un pla d’ inversions en diversos anys del que ja s’ estan fent els passos previs, i el Baix Penedès té una situació peculiar (l’ hospital no és de titularitat pública) que ha retardat les solucions, però que cal trobar-les amb urgència. Aquest model de col·laboració territorial pot créixer: el Consorci dels hospitals de l’ Alt Penedès i el Garraf gestionarà a partir del 2023 un centre d’ atenció Primària a Vilanova, una experiència de col·laboració que es pot estendre en altres camps, com les Residències Socio Sanitàries.

Tot plegat ha d’ estar englobat en la nostra Regió Sanitària, que ja s’ ha començat a programar, i que ha de tenir en compte la formació dels professionals (actuals i nous), la innovació en els processos, la posada en pràctica de “l’hospital a casa” per fer el seguiment de malalts que no cal que estiguin hospitalitzats, però que necessiten una atenció constant, i el treball cap a l’ excel·lència que no ha de descartar, quan hàgim superat aquesta fase crítica, la construcció d’ un centre hospitalari d’ alt nivell per determinades malalties. Si ens hi posem plegats, estic segur que es pot aconseguir; més de mig milió de persones ho necessitem per viure dignament.

Jordi Cuyàs i Soler, president del Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf.