Economia? Quina economia?

Tinc la sensació que els parlo d’uns problemes que els seus llibres d’economia o d’emprenedoria no esmenten. 

Quina és la finalitat d’aquests estudis? Volen transmetre les excel·lències d’un sistema que ofega una bona part de la població? Volen transmetre les excel·lències d’un sistema que enriqueix una petita part de la població? Volem que s’adonin que perquè uns pocs s’enriqueixin molt, cal que molts s’empobreixin una mica?

Des del moment que hi ha professors que obren la porta al missatge de defensa dels drets socials, vol dir que hi ha qui vol que els seus alumnes rebin una altra informació, uns altres missatges que en lloc de parlar de beneficis parlin de necessitats, que en lloc de parlar de sostre de dèficit es plantegi la conveniència de valorar la fixació d’un sòl de despesa en inversió: un mínim d’inversió social per convertir en realitat allò que figura escrit en la declaració dels drets social ”... fer possible l'accés als mitjans necessaris per a viure amb dignitat...”.

Fa un parell d’anys un alumne d’un institut, on havia anat a parlar anteriorment, em va proposar si el podia assessorar perquè volia fer el seu treball de recerca sobre les pensions públiques. Ell tenia ja el seu tutor legal a l’institut per fer el treball, però volia també que l’assessorés. I li vaig aportar molta informació a l’entorn de les pensions públiques, una informació que contradeia sovint les que els mitjans majoritaris donaven sobre el tema. Quan, un cop presentat el treball, li vaig demanar que me’l passés, em vaig trobar que tot el que li havia aportat quedava resumit en una pàgina sota el títol “Però hi ha també qui pensa que...”.

De vegades sento persones grans que es queixen de la poca resposta que els joves donen davant de problemes econòmics o socials, i normalment no hi estic massa d’acord. Pot ser que convertim el treball de l’economia al batxillerat en una pedrera del neoliberalisme? Quants dels textos que utilitzen per treballar la matèria no estan inspirats en els plantejaments de la banca? Quantes dels webs que s’obren quan fan consultes a internet no estan escrits per asseguradores, banca o persones de la seva òrbita econòmica? 

L’atur és un problema actual que afecta a 2.914.892 persones, el 12,5% de la població, un tant per cent que es preveu que s’incrementi més enllà del 13%. És un problema social que el sistema converteix en personal: el de cada una de les persones que viu la situació d’atur. Pot ser que a l’institut se’ls faci el plantejament del problema a l’inversa: l’atur és un problema individual (si fossis emprenedor no estaries a l’atur...), que es converteix en social (com que hi ha tantes persones que no són emprenedores... l’atur es un problema social).

I deixant els estudis i anant al carrer: quin és el missatge que donem als joves amb la nostra actitud? Dic actitud, no paraules. Majoritàriament reben el missatge actitudinal que no passa res, que rondinem però no passa res. Tornant al món de les pensions, hi ha una enquesta que pot ajudar a entendre que els que estan propers a la jubilació són poc realistes o congruents quan “miren” el futur. El mateix que els grans recriminem als joves.

Els resultats estan trets d’una enquesta feta per l’assessoria ABANTE a persones properes a la jubilació.

El 88,2 % es mostra preocupat pel futur de les pensions. I el 80 % creu que la seva pensió es reduirà.

Un 47 % pensa que el seu nivell de vida empitjorarà quan es jubili i el 41% creu que no.

Únicament el 59,4 % ha investigat quina pensió li quedarà.

Quina economia ensenyem a les aules i quina practiquem en el nostre dia a dia? Quina transmetem amb el nostre exemple? Conformisme.

Rondinem amb resignació...