Un any nou, nous projectes...

“El que t’aporti el nou any dependrà molt del que tu aportis al nou any” va dir Vern McLellan.

Són moltes les persones que esperen amb interès l’Any Nou per començar de nou amb hàbits antics, amb les campanades de mitjanit, quan al 31 de desembre es converteix en l’1 de gener, és costum desitjar als amics i familiars un feliç Any Nou.

I és que molts desitgen perdre de vista l’any amb l’esperança que el que arribarà sempre serà millor, i ho ha de ser per força. Si penséssim el contrari difícilment podríem  pensar en nous projectes. Ara toca això, emprendre noves accions que sempre deixem per l’1 de gener, deixar de fumar, fer esport, menjar més saludablement o pensar més en els altres.

El que és segur és que aquest 2023 comença amb una incertesa compartida, enmig d’una crisi, que té diversos sentits, segons qui i com estigui vivint la situació. Seria molt fàcil començar a nomenar les diverses situacions i encara ens deixaríem alguna, no vull enrarir encara més aquest final d’any.

El que és necessari és que ens adonem que cal canviar molts dels nostres costums a tots els nivells. Al Líban per exemple, en comptes de menjar-se dotze grans de raïm, fan dotze boletes de pa farcides amb panses i una moneda que reparteixen entre dotze amics i la creença que la persona que els ha regalat veurà multiplicada per dotze la seva sort.

I és així com podem canviar les coses, en el convenciment que cal pensar en els altres, parlem de que cal ser empàtics. La celebració de l'any nou xinès s'allarga durant quinze dies i es viu amb especial intensitat. Els dies que precedeixen l'arribada del nou any les llars es netegen de tot allò que es considera innecessari o que ja no es vol preservar, en una acte simbòlic que vol significar que l'any que començarà serà millor. A més, és el moment de tornar els deutes que s'han contret durant el darrer any.

Cal que hi reflexionem, no es tracta de canviar per canviar, hem de canviar per millorar, adaptar-nos a la realitat i créixer com a persones sense deixar de ser nosaltres mateixos. Hem de pensar que hi ha una relació directa entre el canvi i les emocions. Tot canvi provoca un seguit d’emocions, fer recerca d’aquelles que ens omplin, de les més positives.

A França hi ha el costum de felicitar l’any nou amb targetes de felicitació, són les cartes de voeux, que es van rebent durant tot el mes de gener. Podem escoltar durant tot el mes com es saluden amb un  “bonne année”, allarguen el desig de felicitat en petites dosis que mantenen la il·lusió del nou any per més temps.

A Guinea Equatorial la gran festa es fa el dia de Cap d'Any al matí, curiosament organitzen una festa on les dones i els nens, que generalment estan subordinats als homes adults, es converteixen en els protagonistes.

L’empatia és la capacitat de compartir l’emoció que percebem en els altres i connectar amb els seus sentiments. Ens ajuda a entendre el seu punt de vista, l’empatia implica, en primer lloc, saber-se posar en la pell de l’altra persona i, en segon lloc, actuar segons aquest sentiment.

Donem-nos una oportunitat per aquest any nou, valorar més les coses que realment importen i a treure-li importància a l’estrès del dia a dia. Hem de valorar i respectar als altres, protegir- los, ser pacients i sobretot valorar i estimar les persones que tenim en el nostre dia a dia i que en ocasions, subestimem.

Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de compartir els meus escrits amb vosaltres, tot i desitjant-vos un bon any 2023. No podem oblidar els errors, però de cada lliçó ens omplim de saviesa. Que la felicitat t’acompanyi en aquest any que comença!

Joan Rodríguez i Serra és educador social