El Penedès interior també existeix

Ens hem fet una marca de platja i ombrel·la ideal per anar amb la nevereta i el pollastre a l’ast que ens puguem cruspir després d’una amanida dins un tupper. Aquest era un turisme que no aportava una economia ferma. Amb quatre taules i cadires podríem anar vivint sense gaire més inversió. S’han acabat els anys bons del turista que venia amb les butxaques carregades i amb quatre ingredients i una mica de màgia tornava a casa seva ben content si hi aportàvem un bon vi per fer passar avall el tiberi.

Mentrestant estàvem treballant per tot això ens hem oblidat del nostre interior. Dels quatre pagesos que hi havia fa 40 anys ara només en queda un i mig i un altre mig ha de compaginar l’agricultura amb una altra feina perquè no pot arribar a cap de mes. Alguns han cedit les seves finques a empreses de cava perquè aquests explotin les seves terres i ells visquin com si fossin arrendataris de la finca. La seva autonomia per poder vendre al millor postor s’ha acabat. Ara a canvi de la seguretat de cobrar al cap de més ha venut la seva llibertat. Durant aquests anys molts d’aquests fills de pagesos s’han hagut de guanyar les garrofes ajudant en els negocis de la platja perquè el preu del raïm estava sota mínims i la cosa no donava per més. Aquests diners que veien a l’estiu que amb quatre passades per la vinya ja tenies la feina feta permetien a moltes famílies aguantar l’economia durant l’any i fer front als imprevistos que poguessin sortir.

Pocs han estat els pagesos que han sabut valorar que és millor la qualitat que la quantitat i moltes cooperatives han apostat per fer quilos i quilos de raïm que després els podies comprar més barat que no pas el sifó.

En aquesta part interior de la comarca que de mica en mica es va despoblant amb camps cada dia més erms van sorgint el que actualment s’anomena logística i que s’encarrega d’anar plantant grans naus industrials per aprofitar la nostra ubicació estratègica al bell mig de les grans ciutats de Tarragona, Barcelona i de Lleida i més enllà. Els fills d’aquells pagesos ara han de treballar en aquestes grans empreses a torns de dilluns a diumenge i amb una seguretat laboral ben minsa per poder afrontar el futur amb una certa seguretat. Empreses on tots els professionals valen pel que produeixen durant la seva jornada laboral. No cal tenir grans títols, ni carreres ni parlar 6 idiomes. Només cal fer picking amb una màquina que l’empresa et facilitarà amablement.

Una comarca amb molts nous veïns que senten que estan en una mena de zona metropolitana de Barcelona i que tant els fa si viuen a la Bisbal o a Llorenç. Ells com a molt saben que estan al Priorat del que sigui. Els seus vincles els tenen en els seus orígens i tant els fa moltes de les coses que estan al seu entorn. El seu lligam està a tocar a les grans ciutats. No han vingut per res més que els beneficis econòmics que tenen en les nostres contrades. Molt més barat que el que poden trobar uns quants quilòmetres més enllà amb unes bones comunicacions i un cop al mes en el millor dels casos veuen una patrulla dels Mossos d’esquadra passant pels seus carrers.

Aquesta és la nostra comarca en què una de les grans feines que s’ha de fer és la seva cohesió i que la gent s’identifiqui amb ella d’una manera real i eficient. Potser a la propera generació s’aconseguiran resultats. Ara molts són cases dormitori i poca cosa més amb un súper on poder anar a comprar el diumenge al matí.