100x100 democràcia

Des dels inicis de la humanitat han existit formes de gestió col·lectives basades en la voluntat dels seus membres; des d'assemblees a la vora del foc per prendre decisions importants pel grup en les civilitzacions prehistòriques fins a la tan estudiada i comentada demokratia grega. Si analitzem la història de la democràcia tal com fa John Keane a 'Breve historia de la democracia (Antoni Bosch Editor. 2022)' veurem que hi ha hagut mil formes de gestionar la voluntat grupal fins arribar al que tenim avui: una democràcia representativa, electoral, monitorada i que no ha estat gens senzilla d’assolir. Keane ens exhorta a continuar perfeccionant la democràcia, adaptant-la als nous temps i sobretot, millorar el que ell en diu el monitoratge dels nostres representants: el fet de tenir estructures que controlin el poder i vetllin perquè aquest no caigui en els vicis de la corrupció i del despotisme. Un llibre ara més necessari que mai, ja que segons l'IDEA, l'Institut internacional per la democràcia i l'assistència electoral ens trobem davant d'un retrocés en els valors democràtics arreu del món; i de raons no els en falta tenint en compte els darrers esdeveniments de caire feixista succeïts al Capitoli i a Brasilia.

Però el fet de votar no és igual a tot arreu, el detall, en aquest cas importa. En les cooperatives de treball cada treballador té un vot, com en qualsevol elecció, però hi ha normes ben curioses com que no calen candidatures perquè qualsevol soci o sòcia, si surt votat per entrar al consell rector, no s'hi pot negar. Per altra banda, en les eleccions municipals s'aplica la llei d'Hont per l'assignació dels regidors i regidores, mètode que també s'utilitza en les eleccions autonòmiques i generals, però hi ha altres països que n'utilitzen d'altres, de mètodes. Als Estats Units, per exemple, s'utilitza el mètode gerrymandering, un sistema que causa situacions ben curioses que fan trontollar la representativitat com les que explica la sèrie documental: 'Las elecciones en pocas palabras' que pot trobar-se a Netflix.

Al cap i a la fi, dipositar una voluntat en una urna, un acte que sembla tan senzill i simple, és tota una ciència i tot un art alhora i requereix tota una enginyeria complexa per gestionar la voluntat de la població de la forma més justa possible. Però és molt important que no oblidem que poder votar sempre serà millor que deixar que els altres decideixin per nosaltres. Al cap i a la fi, en una decisió important, com més gent hi participi, més difícil serà equivocar-se. I aquesta és justament la principal gràcia de la plataforma 100x100 Vilafranca que persones de la societat civil hem impulsat per fer que en Pere Sàbat sigui el proper alcalde.

Aquest grup de persones preocupades pel futur de la nostra vila, no només exerceix el rol de compartir les seves inquietuds i les seves propostes amb el candidat sinó que representa una forma de monitoratge futur quan, esperem, el Sàbat sigui alcalde. No ens uneix única i exclusivament un canvi de rumb en les polítiques de l’Ajuntament, que entenem com a imprescindible. Hem apostat per aquest candidat per la imperiosa necessitat d’un canvi en les formes de fer i de ser. Més transparència, més bon govern, més rendiment de comptes són aspectes imprescindibles per un governant del segle XXI. Aquesta és el tarannà que necessitem, un model on la ciutadania participi i pugui reconèixer-se en cada una de les polítiques impulsades, construint entre tots una democràcia més forta i més resistent a la seva mateixa perversió.

Xavi Vallès Inglada
Plataforma 100x100 Vilafranca