Un desig engrescador: la Mancomunitat Municipal del Garraf

Vilanova i la Geltrú té un dels centres urbans vuitcentistes més ben conservat (i vius) de les ciutats del litoral català. En aquest mateix litoral, Sitges és una de les poblacions turístiques que ha sabut preservar i conservar amb més estima la seva tipologia urbana. Avui aquest tresor és una reserva que ben administrada esdevé un envejable futur per a ambdues poblacions. Aquest territori, −tocant a la conurbació barcelonina− es complementa i enriqueix afegint-hi Ribes (i el seu extens paisatge).

De l'addició de les qualitats mencionades en resulta una excel·lent singularitat, valor afegit que avui és clau en la majoria de propostes de futur. Aquest territori, que coincideix amb la comarca administrativa del Garraf, demana una organització assentada en els valors exposats, una organització que mancomuni els interessos econòmics, socials i polítics de la població resident, i alhora que pugui endegar i coordinar un projecte de futur més enllà del sector de serveis explotats fins el avui, el turisme de sol i platja. Aquest territori, amb els valors detallats, pot apostar per un turisme de base cultural i temporada llarga, que se sustenta en la realitat d'unes poblacions amb suficients atractius i serveis per oferir a un ampli aspecte de qualitat de vida. I no tan sols per passar-hi temporades, sinó també per a residir-hi de forma permanent. Un futur que, si sabem observar-ho, ja és present. Però −atenció− aquests valors cal poder-los controlar des del propi territori, d'acord amb les necessitats −en creixement− de la metròpoli propera. I un altre ‘però,  insisteixo, amb capacitat política (i econòmica) suficient per a negociar amb els d'interessos d'aquesta capital, que són, alhora (i així cal contemplar-los), una oportunitat. I per poder-hi negociar amb garanties cal mancomunar el poder que es pugui tenir, sense fraccionar-lo amb petiteses que només porten a la debilitat en la negociació.

El territori de la 'Mancomunitat Municipal del Garraf' posseeix una excel·lent comunicabilitat: des de qualsevol de les poblacions que la integren hom enllaça amb tres autopistes, obertes a Europa i a la resta de la península, així com amb una línia ferroviària de comunicació internacional, i un aeroport internacional comunicat per autopista i ferrocarril. Cal aprofitar que la història ens ha posicionat en la proximitat a una gran urbs amb futur: Barcelona és una de les grans capitals del sud d'Europa. Però aquest territori que es proposa, ha d'oferir singularitat, refusant el mimetisme de les síntesis urbanites. Cal fer patent que el territori es troba en una regió històrica, el Penedès, perquè aquest és un punt important en la suma de valors afegits. Avui la comarca administrativa del Garraf és l’àrea amb major nombre d’habitants del Penedès  històric, un detall que també caldrà tenir-lo en compte.

Posseir un urbanisme no degradat és un dels valors apreciats com a bon nivell de vida. Però caldrà ocupar-se molt més que fins avui, caldrà invertir en "no permetre" que es deteriori la tipologia dels nuclis antics, així com construir o traslladar equipaments de caràcter cívic socials als nuclis de nova creació (biblioteques, centres socials, parcs, serveis municipals). Un altre punt a valorar −i no menys que els altres− és que fruit de la seva història social les poblacions d'aquest territori són posseïdores d'una societat liberal, oberta a les sempre noves realitats i formes de relacions socials i afectives entre els homes i dones −es demostra cada dia−, que posseeixen una vida cultural característica (festes i altres esdevenimenst) amb una lectura de contemporaneïtat prou obertes que facilita ser assumida per a nous habitants. Caldrà, però −i és força important− invertir a fer tot el possible conservar aquesta vida cultural. Però atenció, perquè aquesta vida cultural sigui real, eficaç i autònoma, caldrà mantenir i crear suficients llocs de treball no lligats només al sector de serveis. Això vol dir indústria, indústria que aquest moment no pot ser una altra que la relacionada amb les noves tecnologies i de valor afegit. També a la transformació alimentària (entre les dues grans vies que travessen el territori, l'autopista i la variant (nuclis on dificultosament s'hi urbanitzarà), la comarca conté un espai agrari, sobretot d'horta, que pot continuar ampliant-se; Ribes posseeix una gran capacitat vitivinícola -el primer vi del Penedès neix al litoral, i també la varietat més destacada: la malvasia; valors que −amb d'altres del mateix calibre−, administrats amb saviesa, van més enllà del pintoresquisme amb què podrien ser contemplats amb una mirada de curt-de-vista.

Insisteixo que el futur de la comarca passa per aquesta necessària mancomunitat de propostes, aquesta coordinació de l'ús del territori comú. La xarxa de camins rurals (una de les formes més assequible i avui assumides d'esbarjo i alhora de pràctica esportiva) entre aquestes poblacions és extensa, diversa i en la seva majoria poc dificultosa, els desnivells són suaus i els punts d'accés als nuclis habitats són molt propers, però en l'actualitat és força malmesa i abandonada. Només caldria una autoritat en tingués cura, i aquesta autoritat quina altra podria ser sinó el Consell Comarcal? Per què quina necessitat tenim que aquest organisme avui mantingui unes funcions assistencials paral·leles a les que mantenen els municipis? El Consell Comarcal hauria d'abastar aquelles funcions que no siguin abastables per cada un dels municipis en interferir-se amb les del municipi veí. Una bona mostra d'algunes de les ocupacions en què podria actuar el Consell Comarcal és la cura i direcció que avui fa del 'Centre d'Interpretació del Romanticisme', a la Masia En Cabanyes; espai museístic que abraça una temàtica d'interès comarcal.