Xarlotada, provocació o circ?

Em pregunto si servirà realment per alguna cosa. Justament per això he plantejat un títol impactant i cridaner. La veig com un escarafall  parafernàlic on primaran fotos sotmeses a la litúrgia d'un protocol del tot encotillat i litúrgic. Posat a establir una comparança amb alguna  cerimònia religiosa, tan sols em mancarà l'encenser. O, si se m'apura, el vol d'una mena de "botafumeiro".

Primer de tot, voldria haver sabut quins són, a la pràctica, els reptes i/o motius reals que han impulsat al president espanyol a establir-la.  Em sembla una pèrdua de temps escandalosa. Més encara, entenc que els serrells que perduren de la flama "indepe" de 5 anys enrere  tenen tot el dret a parlar -fins i tot- de provocació. La tan freqüent posada en escena de l'anomenada "taula de diàleg" entre PSOE i  ERC ve a ésser una cortina de fum. Tan sols serveix per a tapar la vergonya d'unes bambolines flonges i gairebé esperpèntiques. Un bàndol interpreta la trobada com l'oficialització de la fi del "dret a decidir". Per contra, l'altre treu pit de cara a la presidència semestral de l'U.E., en qüestió de cinc mesos i mig. Cap dels dos no em fa el pes. Convinc que tant se me'n fot el rerefons d'una i altra versió. Per a mi, tot hauria d'ésser molt més senzill. Dit amb altres paraules, passaria per dur a terme un gran exercici global de pura coherència...

...Què vull dir ? No crec cap de les enquestes teledirigidament  interessades sobre el "procés". Em passa el mateix amb les previsions per la trona de l'ajuntament del "cap i casal de Barcelona", el darrer diumenge de maig. Això sí, desitjo un canvi substancial de color en aquest consistori. De la mateixa manera que demano -sí o sí- que es doni llum verda a la realització d'un referèndum al principat. Si més no, se sortiria de dubtes en el dels espanyolistes. A partir d'aquest punt concret, la classe percentatge real de recolzament que maneguen els secessionistes en front política es centraria en atacar els problemes reals del país. No són altres que els que pugui somiar el ciutadà normal: progrés, estabilitat social, bons nivells pressupostaris en educació-sanitat-cultura i prestacions correctament ajustades en pensions i temàtica-atur. Tot el demés són figues d'un altre paner... i l'encontre d'avui (Sánchez-Macron) em sobra. També els "equilibris" d'en Pere Aragonés.