Quatre anys sense fer neteja

Si alguna cosa caracteritza aquest mandat han estat les tedioses campanyes comunicatives del govern: optimisme i bon-rotllo que pots gaudir a la televisió, al mòbil o a la pantalla del Doctor Robert… mentre el teu carrer s’inunda, t’arriba el segon avís de desnonament, esperes un tren que no arriba o se’t menja la merda a qualsevol barri o urbanització del municipi. 

La neteja no ha escapat a la densa sopa d’eslògans, somriures i promeses buides. El 2019, en campanya electoral, el senyor Kenneth Martínez, deia que doblaria el servei de neteja sense augmentar-ne el cost. Com ho pensava fer? És un misteri. Ni ell, l’alcalde, ho sap. Quatre anys després ens trobem amb una nova licitació que incrementa el cost del servei més de 600.000 € anuals, passant d’1,7 milions a 2,3. I de doblar el servei, res de res. L’alcalde també va dir que es licitaria el mateix 2019. Per què han trigat quatre anys? Un altre misteri. Mentrestant, el servei ha estat un desastre creixent, mentre l’empresa passava de tot i s’embutxacava els nostres diners. 

Ara, vist que el tema de mantenir el cost ha fallat, repeteixen el segon mantra: el del canvi de model i la millora del servei. Però és veritat? Partim d’un contracte de neteja caducat el 2016 que els governs del PSC han prorrogat durant set anys, inexplicablement. Aquest servei ha estat en mans de la multinacional FCC, una empresa que no ha estat a l’altura: el Vendrell és un municipi brut i deixat, amb mancances de neteja evidents. Un problema generalitzat però amb especial incidència als nuclis marítims i a les urbanitzacions, elements descentralitzats de la nostra vila.

La privatització de serveis bàsics té un sobrecost directe: cal pagar l’IVA i el benefici industrial que s’emporta l’empresa. Però també costos indirectes, com possibles manques d’inversió en la millora del servei per part de l’empresa per a reduir costos. Un problema que s’accentua si no hi ha cap control del compliment del contracte o si el tens caducat des de fa set anys. 

Així doncs, mentre Calafell o Santa Oliva han apostat per un canvi de model i s’han desfet del llast de la gestió indirecta, el govern del Vendrell ha decidit que la millor opció és seguir com fins ara, deixant la neteja en mans d’una gran empresa però pagant-li, això sí, molts més diners. Un pla sense fissures.

Abans de preparar aquest contracte s’havia de fer un estudi per determinar quin és el millor model de gestió del servei. El fet és que el PSC ha apostat sempre per la privatització i ‘l’estudi’ presentat estava completament enfocat a validar la decisió ja presa. Ni tan sols incorpora una anàlisi comparativa dels costos de la privatització amb els de la gestió directa del servei. Sense un estudi econòmic és difícil prendre una decisió, a no ser que la decisió ja estigui presa i l’informe només un tràmit burocràtic per justificar-la. 

En definitiva, darrere tota la parafernàlia i les llumetes hi trobem les velles receptes de sempre. És urgent trencar amb això. S’ha d’apostar per la recuperació dels serveis públics, per guanyar eficiència, optimitzar els recursos, garantir que s’ofereix un servei adequat al municipi, amb seguiment i rendició de comptes. Cal ser valents i tenir mirada llarga, anar més enllà dels quatre anys del mandat, apostar per polítiques sòlides que serveixin de fonament per a un Vendrell diferent, millor i que miri al futur. 

Josep Mañé Chaparro 

Regidor de Som Poble – ERC El Vendrell