La pau del laberint

La ciutat que té els peus a mar i el cap als núvols pateix, ara mateix, per trobar equilibris gairebé impossibles entre conviccions i realitats, entre somnis i tocs de peus a terra. Si els peus de Vilanova són a Baix a Mar i el cap, als cúmulus nimbus, el centre vila serà la panxa i els laberints als carrers pacificadors vindran a ser les tripes. Així que el recaragolament intestinal que estem patint deu ser una digestió no ben lligada.

El que es vol és que al centre no hi hagi cotxes perquè la gent pugui anar, tranquil·lament, a comprar les coses que els cotxes deixen al centre. Hi ha accepcions, clar.

No podria ser més enredat, si no fos pel fet que aquesta decisió de pes s'ha pres per la via ràpida, sense pactar-la amb els afectats. Una mateixa arrel indoeuropea, pak-, ha donat lloc a dues paraules que s'usen com a contraposades en aquest cas: pacte i pau. Pacificació i pacte neixen al mateix lloc, encara que no ho sembli.

Si no ho han fet encara, els recomano que es permetin el luxe d'una passejada tranquil·la per aquests carrers que el Pla de Pacificació ha convertit en un laberint on els automòbils tenen prohibida la línia recta i garantit el mareig. Allà on els senyals de circulació no deixen canya dreta.

Un cop la major part dels conductors ja estan previnguts i Google ha actualitzat els plànols de la zona alterada, els carrers del laberint ja només veuen un cotxe de tant en tant. La pau que ha portat la pacificació a aquests llogarets, finalment alliberats, recorda les imatges publicades per l'Anna Lleó i Albà i el Xavier López i Soler, a 'L'Abans de Vilanova', i les de 'La Vilanova d'Abans', que dirigeix la Maria Engràcia Soler Mestre al núvol de Facebook. Només hi falten els nens i nenes jugant a saltar la corda i a cuit amagar, sobre un terra de pols i pedres, mentre arran de casa les mares, en una cadira de ràfia, fan boixets amb un ull damunt les puntes i l'altre sobre els marrecs.

La visita a les avingudes que han rebut els autos expulsats ja no els la recomano.

La pau entre els que pacifiquen i els que són pacificats no es veu gens a prop encara.