Jo sumo, tu restes. Tu guanyes?

Algú no ha sentit a parlar de l’augment que tindran les pensions? I del que això repercutirà negativament en els Pressupostos Generals de l’Estat? Pràcticament tothom perquè els mitjans d’”informació” s’han encarregat de propagar-ho. Però en altres aspectes, la informació és molt diferent: Tothom ha rebut informació sobre les despeses impròpies, diners que paga la Seguretat Social i que s’haurien de pagar amb altres partides dels Pressupostos Generals de l’Estat? Poca gent. S’han ocupat d’ocultar-ho. El desembre de 2021 es va aprovar al Congreso que es faria, en el termini de sis mesos, una auditoria per estudiar les despeses impròpies que gravaven la SS. El ministre Escrivá va calcular que durant 2022 van ser 22.000M d’euros. I el novembre de 2022 la Ministra Maria Jesús Montero va remarcar que els qüestionaments que alguns grups de pressió fan a l’entorn de la sostenibilitat de les pensions són falsos. I va acabar dient: “Y por tanto reafirmo que nuestro sistema de pensiones es sostenible”. Però seguim rebent informacions que no són sostenibles...

Les pensions contributives tindran un increment del 8,5%, sí, però, deixant de banda l’augment de preus general i brutal que tothom es troba, s’ha explicat si aquest 8,5% és real? Els jubilats disposaran d’aquest increment? Si augmenten les pensions també ho faran els percentatges de cotització a la taula de l’IRPF. Per pensions menors de 12.450 euros (889 cada mes, per 14 pagues) els tipus mínims van des del 9,5%. Totes les quantitats que es donen són en brut, sense cap retenció.                                                                                                                                

Molts pensionistes que esperen veure reflectit el famós 8,5% en la seva pensió de gener, quedaran desconcertats: per què no veig l’augment? Les pensions contributives, les que depenen directament de la SS, queden subjectes a la mateixa tributació que els ingressos del treball de cara a Hisenda. Això significa que les retencions, que depenen de la quantitat que es cobra, també augmenten i poden disminuir o quasi anular l’augment anunciat als quatre vents. Pot anar del 9,5% de les pensions inferior (12.450 euros) fins el 18,50% de les que arriben als 42.823 euros (3.058 euros mensuals).

Aquest augment del 8,5% el va decidir el Gobierno per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que moltes famílies havien experimentat com a conseqüència de la inflació. L’any 2023 la pensió pública mitjana ha augmentar fins a situar-se en els 21.300 euros (1.521 euros mensuals), per tant també els impostos pujaran proporcionalment, i els ingressos per a l’estat també seran majors.

Hi ha persones que per cobrar una pensió que no arriba als 15.000 euros (1.071 mensual), no han de pagar IRPF: són uns 5,5M de pensionistes. Hi ha 3,5M que sobrepassen per poc els 15.000 euros, i paguen uns 400 euros. En el cas de sobrepassar la pensió màxima, perquè hi ha un pla de pensions privat, paguen 1.500 euros: són unes 700.000 persones.

L’organització empresarial CEOE considera que el Gobierno s’ha preocupat més per actualitzar les pensions que no per la progressivitat, que regula els impostos que cal pagar en relació als ingressos. Es tractaria d’evitar que, proporcionalment, paguessin més persones amb pensions baixes que no altres amb pensions superiors. El cas de progressivitat més extrem seria el dels pensionistes, perquè han tingut augments més grans i rebran una major càrrega impositiva que reduirà el seu poder adquisitiu.   

Entre majors retencions i l’increment de l’IRPF, sembla plausible el que diu el Consejo General de Economistas: en realitat la despesa extraordinària que representa l’augment de les pensions retornarà a l’estat en forma d’impost sobre la renda.